Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Abans de la construcció de la N-152 els traginers amb animals de bast o carros se servien de l'antic camí que de Planès seguia la vall del riu Rigart fins arribar a la Collada Vella o Colladeta. En aquest punt, el camí descendia per la banda esquerra del torrent dels Carboners fins arribar al pla de la Molina. La construcció de N-152 va durar prop de 100 anys. El 1849 arribava fins a Vic i el 1877, fins a Ripoll. El tram de Ripoll a Ribes de Fresser i fins a dalt de la Collada fou enllestit pels volts de 1872. Però, ningú es decidia a enllaçar aquest punt amb Puigcerdà. El 1882, una Junta de propietaris optaren per construir un camí particular que connectés la carretera que durant anys havia quedat aturada al cim de la collada amb Puigcerdà. Utilitzaren els camins veïnals existents, passant el Segre per l'antic pont de Soler, anaren cap a Escadarcs, Alp, Torre de Riu fins a la masoveria del Paborde, a la Molina. Aquí iniciaren de bell nou una carretera ascendent pel solell de la vall, que descrivia fins a tres llaçades i que amb un traçat oportú per entre prades i pinedes guanyava els 400 metres de desnivell fins poc abans de l'actual collada. Aquesta carretera, amb modificacions i en mal estat, encara és un dels accessos a La Molina.
Fins al 1922, quan el tren arriba a la Cerdanya, no s'enllestí el darrer tram de la Collada a Puigcerdà passant per Saltegat i se'n féu el lliurament i recepció per part de l'Estat. La carretera, que substituí el camí de bast, que unia Planés fins a Toses seguint la vora del riu Rigart es construí a la dècada dels vint amb motiu de les obres de perforació del túnel de Toses. Desaparegué en bona part arran dels aiguats de 1940 i, ja a finals dels segle XX, es condicionà de nou i es féu arribar fins a dalt el coll. Just al punt en què l'antiga carretera de Toses arriba al cim del coll i es veu una part de la vall cerdana podem llegir un fragment de La reineta del Cadí (1892), de Martí Genís i Aguilar (Vic, 1847-1932) i un altre del Llibre de la Cerdanya (1951), de Rafael Gay de Montellà (Vic, 1882-Barcelona, 1969). El poema de Ramon Blasi i Rabassa (la Selva del Camp,1901-Barcelona, 1980) ja es refereix a la Collada nova.
Autor:
Martí Genís i Aguilar
Obra: La reineta del Cadí , 1930
Pàgines: 36-37
Obra: La reineta del Cadí , 1930
Pàgines: 36-37
No puc dar-me compte del per què el cap m'havia de bullir d'aquella manera, i el cor m'havia de saltar com si caminés dret a un abisme, o com si en el cim d'aquelles muntanyes m'hi esperessin amb ses ungles i sos becs ganxosos per esbocinar-me, els negres aligots que hi tenen penjats sos nius.
El vent que a dalt la carena del Tosa ens enarborava la roba, era fredíssim; i amb la debilesa del meu esperit em sufocà de tal manera, que vaig anar a risc de caure de cavall.
En Picapoll sentí fugir-li la pipa de la boca i pogué cassar al vol les ales del seu barret. Baixà a terra, dient-me:
—Joanet, haurem de fer la baixada a peu, que a cavall no sé com n'eixiríem.
El mosso s'encarregà dels matxos; i de bon principi també s'encarregà de sostenir-me a mi, que amb els peus gelats i el cap cremant, no sabia donar un pas.
En Picapoll se'n rigué molt, mes no rescatà la seva pipa: el moviment em portà una reacció favorable a l'equilibri de les meves forces; i deixant enrere la collada, i obrint-se a mos ulls el llunyà i espaiós panorama de l'alta Cerdanya que lluïa com una nova terra, mudada amb els raigs clars i bonics que de biaix el sol li trametia, deixàrem seguir als matxos el camí ral, i jo i el Picapoll davallàrem lleugers per una drecera que entremig de pins sortia molt més aviat al fons d'aquella bonica vall, que per mor d'un molí que a l'altra banda ses blanques parets aixeca, junt al coll de sortida, es coneguda per la vall de la Molina.
Autor:
Rafael Gay de Montellà
Obra: Llibre de la Cerdanya , 1951
Pàgines: 106-107
Obra: Llibre de la Cerdanya , 1951
Pàgines: 106-107
Les eugues del tir eren cronomètriques. A les tres, a sota del poblet de Dòrria. A les quatre, a Cal Cargol. A les cinc, a la Cantina. A les sis, al cim de la Collada. A les set a la Molina. I a dos quarts de nou, dalt a «la vila», a la Placeta de les Monges. Ni un minut més, ni un minut menys. La carretera, bon xic descuidada, tan aviat passava a frec del precipici, com s'entaforava pel fons de les torrenteres per on baixaven les aigües dels vessants del Puigmal. La muntanya era tota olorosa de bàlecs asprosos i punxeguts de flor més groga que la de les ginesteres de les terres baixes. Les congestes endarrerides dels cims feien les delícies de la mainada, que es disputava les finestres per veure aquella blancor desconeguda. Com més s'enfilava la carretera, més pobra era la vegetació del paisatge, que, en apropar-se a la carena de la Collada, es convertia en un panorama alpí. De tant en tant creuava l'abisme un esparver o un voltor lleonat que olorava la carn podrida d'alguna ovella morta. [...]
La decoració que es dominava des del cim de la Collada era, certament, fantàstica. Al fons, a contrallum de la celístia verdosa, la fina serralada del Puigpedrós, que confinava amb Andorra. Més cap a migjorn el Cadí, dentat i majestuós, rebia les darreres llambregades incandescents del sol de posta. Damunt els crestons del Pendís, rojos com cinabri, estols de núvols blancs i grassos, amb relleus argentats, jugaven atropelladament. I al lluny, la vall del Segre, submergida dins una polseguera daurada recent sortida d'una fornal. Aquesta visió rutilant durava pocs moments. Allí dalt, per sota els brancatges, començava la baixada de la vall de la Molina. Els avets colltorts, solitaris i silenciosos, s'anaven allunyant i fonent-se en una massa obscura coronada, dalt de la carena, per una crinera verda retallada en la desmaiada blavor de la celístia. Al fons de la vall, les eugassades del Paborde pasturaven els glevats humits fent dringar les esquelles en l'agonia de la tarda.
Autor:
Ramon Blasi i Rabassa
Obra: Meitat de França (Poemes) , 1970
Pàgines: 11-12
Obra: Meitat de França (Poemes) , 1970
Pàgines: 11-12
La Collada, per Corpus
Alta Collada de Toses,
quina florida que has tret!
Les ginesteres són flames
benolents al grat del vent;
són banderes que voleien,
són encensers d'or novell,
són un desmai de flors gràcils
com no es veuen enlloc més.
Les argelagues, geloses,
han florit al mateix temps,
apomades, grogues, clares
i amb un aire tot discret,
sense mostrar gens les ungles,
com un coixí flonjo i bell;
ginesteres més petites
per a qui no les coneix.
Alta Collada de Toses,
quina florida que has tret,
ara que les neus són foses
i el sol entra pels torrents,
i els avets, drets com a llances,
s'enfilen amunt del cel
amb una verdor novella
que els fa més alts, més esvelts!
Alta Collada de Toses,
quina florida que has tret,
que sembles endomassada
per al diví Sagrament!
Altres indrets de Alp:
Indrets