Roc Blanc

Autor: Martí Genís i Aguilar
Obra: La reineta del Cadí , 1930
Pàgines: 41-42

En això, una fressa estranya vingué a desper­tar de sobte els nostres sentits, com si sota dels peus se somogués la terra, o com si una forta ratxada fes brandejar amb fúria tot el ramatge del bosc de cada banda. Girant el cap a aital sorpresa, per instint correguérem, fugint, amb tot el delit de les nostres cames, envers el pri­mer marge que atrapàrem cap a la banda con­trària del terratrèmol que baixava. Fou cosa d'instants, i de seguida, com duts del vent, creuaren davant nostre, amb el cap dret i la clin enerissada, aixecant-ho tot -amb assaïnets i salts i raigs de cosses, una multitud d'eugues i pollins que, desbocats i espantats per alguna cosa, havien baixat d'una d'aquelles serres i galopaven cap a l'altra part de la muntanya. Debades els pastors, amb xiulets i bastons i pedres, afadigats els encalçaven; l'avalotat esquadró, com les cavallades en els deserts, arremolinava l'aire amb arrencs de llibertat. La gent de la Molina ja havien eixit a guanyar-los l'avantatge, si podien, i en Picapoll, entusiasmat amb aque­lla aventura inesperada que el rescabalà amb escreix del neguit de la pipa, es llençà costa amunt, tot ell tornant-se cames i lleugeresa, per prendre una part generosa en aquella espècie de cacera salvatge que, si n'hagués pogut copsar la perspectiva un enginyós artista, fóra estat un ric motiu per un quadro de la vida i el moviment d'aquelles muntanyes.

Autor: Narcís Oller i Moragas
Obra: Pilar Prim , 1906
Pàgines: 31-32

No varen pas trigar mitja hora a arribar al desmunt del coll i a començar el descens d'aquells mil vuit-cents metres per una altra vall molt més alpina .

Gran regió de bosc, alts pins de forma cònica i d'un verd negrós, cobreixen els afaldats vessants, estenent les espinoses branques fins al pedrís que fistona el camí, i ofereixen a la vista del passatger tot el misteri poètic de les perspectives forestals, alhora que recreen son olfacte i li embalsamen els pulmons amb la flaire reïnosa que se n'exhala. Allà lluny, per damunt de les muntanyes que anaven davallant a tot seguit, blavejaven, amarades de sol, les de Cerdanya, encara clapejades de congestes; però, com  que la costeruda carretera s'enfonsa ràpidament, aquesta visió no durà més d'un instant. Els cavalls corrien sense parar, guanyant amb admirable destresa les girades atrevidíssimes d'aquell zig-zag continu, que la senyora Prim mirava amb esverament, i que sos fills, rublerts de joia infantívola, celebraven embadalits.