Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La farmàcia de Josep Maria Martí i Terrada (Puigcerdà, 1837-1917) estava situada a la cantonada del carrer Major i el d'Alfons I, a la banda de dalt, on ara hi ha una botiga de roba. Fins pels volts de 1910, a la vila, aquest darrer carrer es coneixia popularment com el carrer del Sr. Martí. Durant anys, la farmàcia va ser el centre neuràlgic de les concentracions renaixencistes en terres cerdanes. Així, Verdaguer durant les expedicions pirinenques dels estius de 1880, 1882 i 1883, demanava als seus amics que li adrecessin les cartes a casa de Martí. Josep Maria Martí, soci fundador del Casino Ceretà i un dels impulsors de la carretera de la Molina, morí octogenari el desembre de 1917. Antoni Maria Alcover, l'eminent filòleg mallorquí, va ser un altre dels prohoms que també hi passaren. Ens en deixà memòria en el seu dietari del qual n'extraiem un il·lustratiu fragment. Sobre la popularitat i protagonisme de Martí, de nou, el testimoni de Rafael Gay de Montellà no pot ser més il·luminador. També ens pot servir de lectura el cisellat retrat que en féu Jaume Bragulat Sirvent.
Sobretot, arribam a les Ganguetes (Bourg-Madame); entram dins Espanya, sortim de les empirreumes de la Duana, i amb quatre bots som a Puigcerdà, a on trobam l'amic del cor i famós apotecari En Josep M. Martí. Qui no el coneix? i qui no l'estima, si l'ha tractat? Els anys no li fan res; el trob tan jove d'ànima i tan xalest com dins l'agost de 1900. Mos donam un abraç; li present el Dr. Schädel i el company Schulze, i es fan una escomesa ben coral. Mos n'anam a la fonda a treure-mos la pols i donar-mos una bona rentada.
Nets i raspallats, sopam; i sopats, cap a ca l'apotecari Martí! Bé xala aqueix bon amic veent-mos allà, dins la seua botiga, que coneix tot viatger que passa per Puigcerdà.
Hi arribam [a Puigcerdà] passat les dues; dinam amb quatre grapades, i hala a ca l'apotecari Martí! on ens esperen els entusiastes col·laboradors d'aquí per tenir la sessió... de clausura. Dura fins que és fosca negra, i no param un moment de prendre notes, el Dr. Schädel de fonètica i jo de flexió verbal. Entre els col·laboradors s'armen les grans discussions, sobre si tal forma o paraula són pròpies de Puigcerdà o dels altres pobles de la Cerdanya. Casi sempre resulta que els qui tenen més lletres i són sortits més sofreixen més viva la influència del dialecte barceloní.
L'apotecari Martí i el metge Duran, com per motiu de llurs professions confereixen sempre amb gent de tots els pobles cerdans, tant de França com d'Espanya, i cabalment són observadors, ens serveixen moltíssim per completar l'estudi del dialecte cerdà, que és ben diferent del rossellonès i del conflentí i del capcirenc.
Bona part de l'inventari folklòric, històric i anecdòtic de Cerdanya es trobava a la «farmàcia» d'En Martí. El senyor Martí, cerdà de cor, tant com de medecines sabia d'art, de literatura, de rondalles i de llegendes. Allí havien anat a pouar Mistral, Mossèn Cinto Verdaguer, En Lluís Cutxet i En Guimerà, En Francesc Tresserra de Tolosa i el felibre Pepratx. Tots hi anaven a cercar relats llegendaris i corrandes i cantúries de l'antigor que, vencent la seva natural resistència, feien entonar a les pageses que acudien el dia de mercat a «la vila». En Francesc Matheu i En Sánchez Gavañach recolliren també, en aquella rebotiga, notes per a compondre l'«Himne Cerdà».
Un ver patrici: En Josep Maria Martí.—En un raig lluminós de bonança en la mortal malaltia de sa companyona i filla més volguda, va ésser la darrera volta que el vaig veure. De peu en sa oficina de farmàcia calant-se els lentes amb la mateixa actitud que remembrava el gest genial d'en Cànovas del Castillo: amb son caparró sempre erguit, petitó, arrodonit com assombrós receptacle cerebral que englobava multiplicitat d'aptituds; amb son espès cabell platejat i front nobilíssim, sos ulls pardos, vius i pastosos, de brillants reflexes d'innocència d'ànima verge; son nas proporcionat sobre d'una boca correcta; amb barba curta i bigoti canosos; amb ses mans aguantant ferma la recepta o agafant-se amb la palma de la mà dreta els dits índex i major dels de la mà esquerra, apoiades ambdues sobre el païdor; i sempre somrient amb bonhomia d'ésser intel·ligent; amb paraula fàcil, articulada, clara, atraient i dolça; i atent amb quants se li dirigien fins a l'abstracció; tal era el record de la visió que un se n'enduia d'aquell esperit cerdà extraordinari.
Altres indrets de Puigcerdà: