L'origen del castell de Montjuïc va ser un farell o talaia medieval destinat a informar mitjançant senyals de la proximitat de vaixells, situat al sud-oest de la ciutat de Barcelona. La muntanya de Montjuïc, anomenada aleshores en llatí Mons Judaicus ('Mont Jueu') o Mons Jovicus ('Mont de Júpiter'), acollí, entre els segles IX i XIV, el cementiri de la comunitat jueva.

Tenint a sota el far, construït pels volts del 1926 en estil noucentista, i la zona del Morrot i de l'antic Barri de Can Tunis, avui ocupada pel cinturó del litoral i l'ampliació del port, podem llegir diversos textos. Primer, un poema d'Artur Masriera dedicat al far; una descripció lírica de la zona de la mà de Josep Pla que contrasta amb la realitat que descriuen uns fragments d'Els altres catalans, de Francesc Candel, que es va criar i va viure a l'antic Barri de Can Tunis; un passatge de la novel·la de Marc Pastor que tracta dels ambients marginals de les barraques dels gitanos i, finalment, un fragment de l'Última oda a Barcelona, de Lluís Calvo i Jordi Valls.

Jordi Valls i Pozo

Sobre l'autor