Aquesta és la selva, la llei menys natural,
el pes d'una postal que es fa ciutat
en entrar a tota canya per Can Tunis.
I més enllà, planejant sense pla,
hi ha les tres xemeneies
on el món gira al ritme d'un edèn impossible
per heure't en un ulls de whisky i de cautxú
i fer la volta al món sense moure't de casa:
Tibidabo, Sant Mateu, Font Groga,
ullera de llarga vista
des d'on l'amor tremola com un roure africà,
com un eucaliptus australià,
com un baobab del Senegal o Gàmbia.
I, de nou —a l'altra banda del turó de voramar—,
cactus de Costa i Llobera i pi de Formentor:
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura, com l'arbre dels penyals.
I així, pas a pas, l'objectiu serà arribar a bon port
i no caure al mar per la borda,
ni deixar que t'abordin
amb una enciclopèdia de la fe,
amb les veritats que són veritats i prou
i te les has de creure perquè el joc funcioni.