Mil llums em somriuen (o el gran periple del Poble Nou, Can Tunis i el Morrot)
I entrem per la llengua de pedra
a la ciutat dels no-vius que ens acull, indiferent.
Mausoleus de cos present, tombes precises
com escuts d'armes medievals,
pura arqueologia decimonònica.
Com va tot senyor Enric, heu estat un bon oficinista?
Només cal un despatx i un rètol lluent
per fer les coses, la resta és accessori.
Austeritat, disciplina i coherència, res més.
Passi-ho bé, president!