Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Gaietà Galizia fundà el Teatre Alegria el 1906 al carrer Gaudí a prop d'on avui en dia hi ha el teatre del mateix nom, seu de l'Institut del Teatre de Terrassa. Arrendà el terreny per deu anys. Quan finalitzà aquest període, el 1917, reedificà el teatre Alegria en un solar del carrer de la Rasa, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill. A banda de cinema portà a la sala companyies de varietats que feien gires estatals i s'aturaven a Barcelona. Just davant o a l'interior de l'actual Teatre Alegria podem llegir el fragment de la novel·la de Vicenç Villatoro que hi fa referència.
Al voltant de la Fonda España, al costat de l'Ajuntament, entre els carrers estrets d'una antiga vila medieval que ja feia draps i els tenyia a l'aigua discontínua de les rieres, Terrassa era un món articulat, a toc de pito, amb el temps endreçat per les sirenes de totes les fàbriques, vivificada i fossilitzada per la feina, ciutat de panyos i de mostruaris i de viatjants. Una ciutat amb una música pròpia, qui ho ha sentit no ho oblida, el soroll dels telers, els signes de puntuació de les sirenes. Al migdia del 17 de juliol del 1956, sota el sol exagerat, podia semblar que la ciutat estava adormida, morta, una ciutat abandonada. Però tampoc en aquesta hora s'aturaven encara els telers. Per sota de la calma, es movia una ciutat espurnejant, destí de trens andalusos, de pagesos d'Ullastrell que feien el jornal a la fàbrica, de vocalistes amb una actuació a la nit, al Gran Teatre Alegria, de revolucionaris nous que no havien viscut les revolucions de vint anys enrere, de revolucionaris de vint anys enrere que ja no estaven per orgues, de víctimes i de botxins i de records i d'odis. De memòries d'odis. De memòries d'amors.
Altres indrets de Terrassa: