Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest baptisteri està situat al centre del recinte, entre les altres dues esglésies. Puig i Cadafalch, responsable de les primeres excavacions arqueològiques a l'inici del segle XX, va pensar que l'edifici era un baptisteri. En l'actualitat, es creu que la funció de l'edifici era la de venerar l'enterrament d'un sant màrtir, encara no descobert. La pica baptismal construïda per Puig i Cadafalch, que durant molts anys va marcar aquesta església, ha estat eliminada en la darrera restauració. És l'única de les tres esglésies que conserva la planta primitiva sencera, la qual és quadrada, on s'inscriu una creu grega amb nínxols als angles; al mur est s'obre l'absis, de planta de ferradura per dins i hexagonal a l'exterior. A l'interior, al centre de la planta quadrada, s'alça un cimbori cobert per una cúpula i sostingut per vuit columnes fetes de fragments visigòtics reaprofitats, amb quatre capitells tardoromans.
Sota l'absis hi ha la cripta de Sant Celoni, amb capella absidal trilobada. La porta d'accés és al mur sud i data del segle XVII. Les portes antigues, al nord i a l'oest, fins no fa gaire estaven tapiades. Els murs de tipus romà, amb fileres alternades de petits carreus i maons, i les característiques de la planta i de les obertures fan pensar que es tracta d'un edifici construït a cavall dels segles IX i X. També del segle X sembla que són les pintures murals de l'absis, amb una escena del Crist voltat d'àngels i, a sota, els dotze apòstols. En qualsevol punt del recorregut, hi podem llegir textos de Josep Puig i Cadafalch i de Joaquim Renart.
Autor:
Josep Puig i Cadafalch
Obra: La seu visigòtica d’Egara , 1936
Obra: La seu visigòtica d’Egara , 1936
Set reunions precedien l'acte material del baptisme. En la quarta, anomenada d'apertio aurium, els neòfits assistien a una lectura simbòlica dels Evangelis. Aquests es posaven als quatre angles de l'altar de la basílica dels fidels i se'n llegien els començaments; es recitava després el símbol de la fe en grec i en llatí i s'ensenyava als neòfits l'oració dominical. A la darrera reunió, el dissabte sant, els catecúmens es reunien a la basílica, se'ls ungia amb els sants olis, i es dirigien al baptisteri tot cantant els clergues les profecies; es beneïa l'aigua, s'hi tirava el sant crisma, se'ls preguntava sobre la fe i el desig de batejar-se, i el neòfit declarava renunciar a Satanàs i les seves pompes. Llavors es realitzava la triple immersió de la part inferior del cos mentre el bisbe els tirava l'aigua al cap tot invocant el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Després es revestien d'hàbits blancs i se'ls confirmava i se'ls ungia de nou amb el crisma.
Autor:
Josep Puig i Cadafalch
Obra: La seu visigòtica d’Egara , 1936
Obra: La seu visigòtica d’Egara , 1936
El tema iconogràfic representat a l'absis del baptisteri sembla clar. Prop la clau de la volta hom veu un nimbe cruciforme i, vagament, el perfil d'una gran figura, que és, sense cap dubte, la representació característica de Déu, i algunes restes, molt esborrades, de la glòria, en forma d'ametlla. A l'esquerra hom veu la figura d'un sant amb barba, que duu el nimbe circular a doble traç. Més amunt hi ha una figura cap per avall revestida d'una túnica: és un àngel que sosté la glòria. Una faixa gruixuda de mangra voreja aquest motiu en la part inferior.
Al centre del basament de la volta, hom distingeix, c l a r a m e n t visibles, cinc cercles. Al del mig hi ha el monograma de Crist format per la superposició dels dos signes X i + molt antic en la iconografia cristiana.
A cada costat hi ha sis personatges, amb el genoll dret a terra en una actitud reverent, la mà esquerra tocant el llavi, i el braç dret horitzontal amb la mà tota oberta. Els cabells són pentinats endavant fins a amagar el front i portats devers el cim de la testa, llargs i caients per darrera fins a la nuca com era costum en els segles V i VI.
Els personatges van calçats amb la solea o sandàlia; les figures semblen nimbades, posades totes davant un cortinatge amb plecs que deixa veure un fons amb arbres. Alguns cortinatges van nuats pel mig. Dos d'entre ells, el primer de cada costat, són ornats amb peces quadrades d'un altre teixit (segmenta).
Les vestidures són romanes: la túnica i el pallium; un dels personatges, el segon començant per l'esquerra, va vestit amb una túnica ornada de franges de porpra (clavi) com en alguns dels mosaics sepulcrals de Tarragona".
Anotem encara la forma de decoració del fons obtinguda per mitjà de cercles amb un punt al centre, units entre ells per línies rectes. Una ampla faixa ornamental en ziga-zaga acaba a la part inferior aquesta composició pictòrica.
Autor:
Josep Puig i Cadafalch
Obra: La seu visigòtica d’Egara , 1936
Obra: La seu visigòtica d’Egara , 1936
Baixem per una escala a la cripta; un corredor humit de recons corbats dóna entrada a un absis tricoaque, enterrat en el pa argilenc d'un cementiri. Unes finestres il·luminaven l'ara aïllada al centre del reduït santuari, que avui sembla una cel·la trichora catacumbària. Voltes esfèriques cobreixen els absidiols, i una volta vaïda el quadrilàter central. Els intents d'excavació, rompent el mur de l'estret passadís subterrani, han mostrat sols un massís de terra, i han assenyalat en la part superior els muntants d'una finestra: la fenestrella confessionis. En la cripta, forçosament devia haver-hi relíquies, i aquestes, per la fenestella, podien venerar-se des de l'església. La col·locació de relíquies era una de les cerimònies de la consagració d'aquesta mena d'edificis; els textos són formals en aquest punt: el lloc d'aquestes fou, sens dubte, la cripta.
Autor:
Josep Puig i Cadafalch
Obra: Noves descobertes a la catedral d’Egara , 1948
Obra: Noves descobertes a la catedral d’Egara , 1948
Al centre de l'edifici, entre el quadrat marcat per les vuit columnes, a dos pams sota el sòl, s'ha descobert un pa de morter corbat que no continua més enllà; probablement és el fons de la pica baptismal. No s'han trobat canonades de plom ni de terrissa; la pica, com en el cas del baptisteri primitiu, s'omplia amb galledes. El desguàs era un rec fet en sec que tornava a la terra l'aigua beneïda.
El baptisteri era voltat d'una galeria exterior que l'unia amb la basílica, i així s'anava, sota cobert, de l'una a l'altra església en celebrar-se la complicada cerimònia del baptisme. Així eren molts baptisteris, especialment el de Kalat-Seman a Síria i els dels ortodoxos i dels arrians a Ravenna. Els nivells eren diferents: de la basílica es baixava al pas porticat i d'aquest al baptisteri mitjançant uns graons.
Sota l'absis hi ha una cripta que consisteix en un corredor amb els dos recons corbats, al centre del qual hi ha un santuari triconque. Davant seu es trobà un dels muntants de la fenestrella confessionis que prenia la llum de l'església superior. Unes finestres il·luminaven directament l'ara de l'altar. Avui la cripta fa la impressió d'una cella trichora catacumbàrica.
La cripta, reduïda com és, no es prestava a reunions de cap mena i podia servir sols per a contenir relíquies que es veneraven per la fenestrella.
Autor:
Joaquim Renart i Garcia
Obra: Diari 1918-1961 (I) (Volum I (1918-1920)) , 1995
Obra: Diari 1918-1961 (I) (Volum I (1918-1920)) , 1995
20 de gener de 1924
L'esglesieta dedicada a baptisteri és força més interessant i estranya de veure a casa nostra. Crec que una distribució semblant fins ara només l'he vista a Itàlia. L'espai per a les ablucions és tancat per les vuit columnes tradicionals amb capitells romans i visigòtics; la cripta, amb igual disposició que la part superior, és destinada, sens dubte, a baptisteri de dones, amb un caire de catacumba que impressiona i delecta.
Altres indrets de Terrassa:
Indrets