Refugi de Cèsar August Torras

Autor: Cèsar August Torras i Ferreri
Obra: La Cerdanya , 1924

Canal de la Font de l'Osca, en el costat nord. La font està amagada en el sot de la canal. per a baixar-hi hi ha molt mal passant. Té d'atravessar-se per damunt d'un gros greny avençat enfora  sobre el precipici i és menester guanyar-lo passant cama ací, cama enllà. Els pastors per a baixar-hi gairebé tots se descalcen. L'espai pregon que s'obre sota els peus és verament emocionant i a causa respecte. Els estimballs de desprenen a l'indret d'Ansobell i el Boscal.

L'aigua de l'amagada font és gairebé gelada, fina, pura i claríssima.

Autor: Joaquim Santasusagna i Vallès
Obra: Les serres encantades , 1936

En el pas dels Gosolans apareixen, en sec, dues cavalleries i dos homes que les subjecten per les regnes. En acostar-se, es pot veure que els homes són dos soldats. Resulten una avançada dels que es troben al Prat d'Aguiló i passen per la serra com una nota desplaçada, sense encaix amb l'ambient.

Quan tramuntem la collada, ens trobem de cara a la vall de Bastanist i de tota la Cerdanya. El panorama  es fa mirar. Enllà del pas dels Gosolans s'estenen els alts de la serra del Cadí, tot mostrant les apregonades canals, que fan avançar grops ingents i afinen puntes sobre l'atzur. El seu conjunt magne, que la blancor de la roca no esllangueix, humilia i esborra tota altra vista. Com si es volgués abocar sobre la buidor, un sender se'n va decidit per avall malgrat unes giragonses. Deixa miques de verdor, ací i allà, i menysprea algun pi solitari i abandonat, que s'entesta a arrelar en la roca; en la catifa del Prat d'Aguiló fina el tirany, perquè el peluix l'interromp. El prat és un planell extens i ondulat, travessat per una aigua clara. El verd de la seva verda arranada té un to de seda i és clapejat per les notes fosques de les vaques i de les eugues que hi pasturen i hi volten. La cresta del Cadí, retallada i altívola, s'estén sobre aquest ras, distreta o indiferent, sense pretendre dominar-lo. Una petita construcció està perduda entre l'encatifat: és el refugi Cèsar August Torres, per a excursionistes.

Autor: Rafael Gay de Montellà
Obra: Llibre de la Cerdanya , 1951

Les batudes se solien donar als pendents esquistosos de Prats d'Aguiló i del Pas dels Gosolans, prop dels dos mil metres o més d'altitud, a la divisòria de la cordada de crestes que separaven les valls del Segre i del Cardoner. Els llocs preferits eren els glevats alterosos de les raconades de la Baridana, on anaven a dormir, confiats, els ramats d'isards, goluts de la tendror de les herbes primes de les altures.

Sortien els caçadors, acompanyats de vailets que duien les escopetes i la munició, abans de mitjanit, guiats per la llum tremolosa de les estrelles. Amb cinc o sis hores, camí de Montellà amunt, arribaven a la parada, a l'hora que els ruminants jeien  a les jaces reblertes de dròseres. Calia recomanar als caçadors novells de tenir els nervis a lloc, no fer remor i estalviar trets. Les parades es feien enfilant bé les tarteres de les canals per on els isards astorats pels espetecs dels primers trets engegats contra el guaita, es llançarien amb soroll de terratrèmol i sense por de camatrencar-se. El moment propici era quan tot just apuntaven els robins del sol, rosats i transparents, per damunt la carena del Puigmal llunyà. Els animals amb la vista encegada per la primicera claror, migs ensomniats, fugien quan sentien retrunyir els primers trets per les fondalades. La canal els empresonava al mig de la tartera, i encara que la majoria podia escapar, sempre en queien uns quants.