Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta és una ermita de nova construcció, dissenyada i dirigida per l'arquitecte Vicente Traver Tomás a mitjan segle XX. Està situada al nucli de la Font d'En Segures. Consta d'una sola nau amb capelles i elements auxiliars laterals, realitzada amb fàbrica de maçoneria i coberta de taula àrab. Hi podem llegir un fragment de la novel·la El balneari, de Joan Garí que hi fa referència.
Un poc més amunt, en el cim de la nou, a frec dels mil metres, es troba el balneari. Anomenen ací balneari un grup d'un centenar de cases agrupades entorn de la font de la Pedra, un doll d'aigua que naix directament d'una superba roca calcària i que és domesticada a través de dues canelles que apaivaguen l'ansietat dels bevedors, convertint la ingestió o càrrega de l'aigua en una cerimònia morosa i, per això mateix, doblement miraculosa. El líquid que s'escola en aquesta font es caracteritza per la seua absència de clorurs, i la seua composició bicarbonatada mixta i oligometàl·lica, sense gas, la dota d'un particular valor terapèutic contra la litiasi renal. Mossèn Salvador Gonell, al segle XIX, va escriure un famós tractat sobre la qualitat miraculosa de l'aigua de les Llacunes. Al seu parer es caracteritzava per ser «diürètica, atenuant, resolutiva, aperitiva, dulcificant, diluent, emol·lient, absorbent, refrigerant i desobstructiva, antiflogística, antipútrida, antiherpètica, antiescorbútica i antisifilítica». Per tot això es podia emprar contra els ardors de fetge, renyons, veixiga i uretra, les afeccions venèries, les diarrees, la disenteria, els tenesmes i d'altres acrimònies dels humors, la hidropesia incipient, la clorosi, els histerismes, el priapisme, la gonorrea i les malalties cròniques. Amb aquest tresor, no és d'estranyar que Don Salvador Gonell fóra també el principal inductor de l'establiment, a la vora de la font, d'una esglesieta dedicada al culte de sant Libori, advocat dels mals de pedra. Aquest capellà, a més a més, destacà en el seu dia com a traductor d'Horaci a la llengua vernacla i l'any 1927, quan el preuat líquid acabava de ser declarat d'utilitat pública per les instàncies governamentals pertinents, i esdevenint-se a més el centenari del naixement del sant baró, l'Ajuntament de les Llacunes va fer col·locar una placa a l'esplanada de la font amb els següents versos:
Feliç aquell qui sens negocis
Com la gent Vella dels mortals
Llaura ab sos bous los camps dels pares,
Etc.
Altres indrets de Benassal: