Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
De les antigues muralles es conserven tres torres dels segles XIV-XV: la de Presó, la del Planet o d'en Garcés i la Redona. A tocar de qualsevol d'elles, hi podem llegir el fragment del cant XI de Sedeia, de Joaquim Garcia Girona que narra la vinguda a Benassal de Sedeia, la protagonista, per veure's amb la bruixa Boia. Aquesta li confirma que va néixer cristiana perquè la va batejar al Mas dels Aladerns. Aleshores, decideix que l'ermità la torni a batejar i li conta les tradicions cristianes de la Terra Alta.
I esclata en plor i llàgrimes. -¡Perdó!, en este punt salta
la bruixa agenollant-se, i abraça-li els genolls
a l'afligida. -¡Oh filla!, ¡perdó! –seguix- ¡si és falta
açò que vaig a dir-te!- I de dolor s'exalta
i plora també a rolls.
Quan ja s'és sossegada, li diu d'esta manera:
-Tal dia com un d'estos d'estiu, fa vint-i-un anys,
jo acaptava pels masos com vui, aventurera;
al dels Aladerns entro, i, ¡oh vista llastimera!,
¡lo mas tot fos en planys!...
En rústec llit jeia, feia molt poc difunta,
com rosa tardorenca, ¡bon Déu!, ¡de Ben-Açal
la pubilla!, que veja jo sempre al pare junta
volar per esta serra d'un cap a l'altra punta
caçant com gat cerval.
-¡Per Al·là! ¿T'encontraves allí tu en aquell dia?
-la jove diu. -Sí, hermosa -fa Boia- i més perdó
te prego de lo que ara diré: en lo llit jaïa
també viva una nena; del part d'ella moria
la mare. ¡Oh, que infantó!
Vaig i la prenc en braços. Lo mas tot bellugava
en torbació i desori; los cors plens de neguit.
Un pensament, de prompte, en la closca em se clava,
i batejo la nena, vessant-li aigua que llava,
En lo nom de Déu Pare, del Fill i Sant Esperit.-
Abans que estes paraules s'acaben, un crit sona,
i Seidia que el pega, d'un sortit s'alça en peu.
Corren los de la casa: Boia als peus s'abraona
de la mora, que crida: -¡Què feres, bruixa dona!
¡Què feres, valga'm Déu!...
¡Tu més lo mal m'endenyes!... ¿Què vaig a fer jo ara?
¡Sang mora i llei cristiana!... Mes ¿llei serà un bateig
rebut sens coneixença?... ¡No! Sols llibertat clara
del cor podrà lligar-me!... -¡Perdó! -postrada encara
fa Boia amb sangloteig.
-¡Alça't! -li diu la jove, que al front la mà posant-se.
s'assenta, i enfundada se queda un bell ratet.
Tots los del mas se planten callats i entreguardant-se.
fins que els diu llur senyora de l'embraç recobrant-se:-
Guardeu d'açò secret.
Aneu-vos-ne a la taula, si de sopar és hora:
a mi deixeu-me a soles amb Boia... Jaia, dis
La causa ¿per què et feres tu ma batejadora?
-De compassió de vore't orfeneta, senyora,
¡per obrir-te el Paradís!...
Altres indrets de Benassal: