Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Fundació Carles Salvador va ser creada l'any 2002 en la darrera casa on va residir el filòleg i poeta a Benassal. Es troba al número 8 del carrer de la Mola i també fou el lloc de residència de la seva filla Sofia Salvador Monferrer que va conservar i ampliar el fons documental llegat pel pare. Carles Salvador, a Benassal, va viure en quatre cases diferents: a la dels mestres de l'antiga escola de xiques, actualment l'Ajuntament; al número 10 del carrer dels Cavallers; al número 18 de la plaça d'en Balasc d'Alagó, i al número 17 del carrer de l'Hostal, actual carrer de Mossén Joaquim Garcia Girona. La fundació és gestionada per l'Ajuntament i l'Institut d'Estudis Catalans i, a banda de preservar i augmentar el llegat, es dedica a divulgar-lo amb una ruta de 12 llocs relacionats amb Salvador: l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, el carrer dels Cavallers, la Torre de la Presó, els xops del barranc, els portals de Sant Roc i Sant Cristòfol, el carrer del Loreto, el Calvari, la Mola, l'escola de Carles Salvador, el pati i el jardí. a la seu de la fundació proposem llegir els poemes que Bernat Artola i Vicent Andrés Estellés van dedicar-li i l'encomi que aquest darrer va incloure en les seves memòries.
A Carles Salvador
A Vós que sou gramàtic i mestre, amic poeta,
i valencià per gràcia de la nostra bona sort
vull ofrenar una "Terra" rítmicament quieta
on la llaor de vida vol fecundar la mort.
Dic el teu nom. Carles Salvador
I
Dic el teu nom de flames i de síl·labes,
dic el teu nom de poble sofert,
de poble digne, resurrecta rosa,
Carles Salvador.
Volen les cendres com ales diürnes.
Volen banderes de metalls.
Vola el teu nom de farina fundadora,
Carles Salvador.
Així morí l'heroi del poble, així lluitava,
així enllestia la pólvora de la batalla.
Així aixecava dolorosament el front,
Carles Salvador.
La combativa estrella precursora,
la saviesa remota de les nostres gents.
Valls, rierols, pujols, rius, matinades,
Carles Salvador.
Diré el teu nom de blat i de bandera.
Diré els teus ulls que veien la victòria.
Diré els teus mots de confiança,
Carles Salvador.
Un funeral de lloses.
Un tedèum de banderes flamejants.
L'alba venia i et signava el front,
Carles Salvador.
Sòlida, segura, amb una adjectivació insubstituïble, heus ací, esdevinguda "intemporal", una prosa cenyida a uns moments ben concrets, amb totes les finestres obertes al futur. Va dir de la seua poesia: "(La publique) per exemplaritat propagandista, d'acció. Sóc un polític de l'idioma". Tot semblava ja dit, i ben dit, amb aquella lapidària concisió que de vegades tenia Carles. No es tracta d'oposar el prosista al poeta: es tracta de donar una impressió, una visió compacta, formal, de Carles Salvador. Circulen entre nosaltres versions, pura, impura tradició oral, d'allò que fou la seua vida; el llibre d'Alfons Cucó ens ha desvetlat moltes curiositats, moltes rareses... Fóra bo intentar una biografia si no de Carles Salvador, del "seu" moment, d'aquell moment valencià, immediat, calent, líric —i al·lucinat, atarantat.
La validesa de Carles Salvador, l'home que va fer sempre allò que calia, és, per moltes raons, encara inexpugnable. Salta per damunt les anècdotes i les brometes. Era l'home que intentava construir, edificar. A nosaltres ens pertoca manifestar si va "construir", si va "edificar" en l'aire o en la terra, en la seua molt estimada i amarga terra de València.
Altres indrets de Benassal: