Casa de Fages de Climent

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Darrers escrits , 1984

També he conegut el propietari (polit) i poeta Fages de Climent. Encara que hagués nascut a Castelló d'Empúries, es pot considerar un ciutadà de Figueres, perquè aquest fou el seu centre. Les contradiccions foren considerables. Començà pels cognoms. El cognom Fages és d'una de les famílies més clericals i conservadores de Figueres. El de l'avantpassat Climent és inseparable del general Espartero. Sobre Climent el seu descendent féu un llibre que està molt bé. L'anarcoide Espartero, que bombardejà Barcelona i fou el precursor del desastre de la Revolució de Setembre; Prim, Serrano, Topete. Climent es mantingué en aquest. Pel que es pot llegir en «El Sabater d'Ordis», a Fages li haguera agradat ser d'aquesta classe de sabaters —ser de sabater bohemi i itinerant, satisfet. S'hagué d'acontentar essent un dandi de pocs diners —que és el pitjor que pot succeir a un dandi. Fabulosament dotat per la fantasia, anà trampejant o lluitant amb la gent. La seva prosa és sovint agra i dura, molt crítica, de vegades no respecta res ni ningú; altres vegades és més enraonada, però potser no és tan bona. No es coneix pas tot el que escriví. El seu «Poema de Cap de Creus» és inèdit i llarg.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Escrits empordanesos (Obra completa 38) , 1980

Que Fages de Climent —que ja no era un Climent, sinó un Fages de Climent— nasqué a Figueres és indubtable. El fet es produí al carrer de Monturiol —com diu l'epigrama citat. En aquest carrer, hi nasqueren els tres genis de la població, que foren Monturiol l'inventor del submarí, Fages i Dalí. El fenomen fou exactament rodó. Brunet m'havia dit moltes vegades: Castelló és una població impracticable, hi ha una espècie d'impossibilitat d'arreglar res. És un desori total. La gent de Castelló només té un ideal: anar a viure a Figueres. És en aquest sentit que el naixement de Fages fou rodó: un castelloní que nasqué a Figueres. No es pot demanar més. Figueres té una situació d'una tal manera que presenta l'Empordà en tota la seva totalitat. Només hi ha, potser, l'Alfar que s'hi pugui comparar. Un castelloní nascut a Figueres, rodat. Ara, creure que Fages s'hauria pogut desarrelar de Castelló seria impensable.

Autor: Carles Fages de Climent
Obra: Tots els sonets , 2003

Sonet autobiogràfic

 

L'alba de maig, obstètric, la galàxia engruna,

encenser blau d'estrelles al caire de la nit.

La mare, recarosa, no en té prou del seu pit:

li és ajut una dida de Llers: de l'altra i l'una

 

n'aprenia una fe i una esperança en runa.

Feia el salpàs, el ròssec del cometa estergit

a l'escartell pairal. Per diaca, el neguit.

Per padrí, un faig altiu; per comare, la lluna.

 

Em confirmà el gran bisbe de Vic, Torras i Bages.

M'enamoro tres cops al bosc clement de fages.

L'ombra fina d'un vern m'allibera de noses.

 

La fortuna em traeix. M'esgarrinxen tres roses.

M'embriaga l'enuig. Religiosament,

el pare em va engendrar per sacerdot del vent.

Autor: Carles Fages de Climent
Obra: Tots els sonets , 2003

VI. La ciutat i el poeta

 

Venturosa ciutat si té un poeta

que enceta un epigrama cada jorn,

toca el fagot, la gaita i el fiscorn,

i la ciutat li sap seguir la veta.

 

Acrobàtica rima. Ploma neta.

Entre la Rambla i el carrer del Forn,

té quatre poetesses girientorn

per escapçar-li el ripi amb llur raqueta.

 

Venturosa urbs si té un poeta líric

que plasma el mot suau, agut, satíric,

però avinent i gràvid per l'oda èpica.

 

Senyor estantís de fonda rel feudal

que ve a parlar al banquer i el menestral

de l'esterlina i el florí i el ral.

 

I a la fi del discurs, admet la rèplica.