Pont nou sobre el Segre

Amb un terme tan xic, el factor fusta, per exemple no és important a Martinet, en comparació amb Víllec-Estana o Bellver, o Prullans. Tampoc no hi ha prou terreny per a una agricultura o una ramaderia sòlides. Martinet, doncs, ha trobat una sortida en la pesca.

Altres activitats conegudes de Martinet han estat el filat de la llana, fins fa poc moguda per un rec de la Llosa, de forma directa; la Farga de can Llosset, existent la casa avui, a 1'entrada de la població, i famosa a tota la Cerdanya, i la serradora de fusta instal·lada al riu de la Llosa, a l'altre costat del Carrer de les Arenes, i també moguda, fins a la introducció de maquinària moderna, per la força hidràulica directa.

Però tornem a la pesca, que veiem moltes truites.

El límit d'aigües de muntanya no vol pas dir que la truita s'acabi en aquest indret. Hom les pot pescar a Noves, a la Seu, a Montferrer, a Organyà, si molt volíeu; però sí que vol dir, per a Martinet, constituir-se centre piscícola famós. Martinet es ple de pescadors del país, de Barcelona i estrangers. Pel pont els veureu sempre; també, si més no abans, que la circulació era menys perillosa, ran del mur de contenció; i fins i tot Martinet munta uns concursos de pesca, per a adults i per a infants. Martinet promou — com es diu ara — la pesca. [...]

Riu de la Llosa, Bastanist i Arànser: aquests tres rius desguassen, dones, a Martinet mateix o ben a prop. Martinet, aquella pinya de cases darrera un raval allargassat arran de riu, esdevé, en certa forma, inoblidable. Martinet té uns carrers deliciosos part dedins, amb porxos, hostalets i cases arranjades per al turisme. L'hoteleria hi ha augmentat enormement. La urbanització ja hi és perfecta. Li manca tenir la sort de poder enretirar un xic el Segre, que, virtualment, es menjaria les cases si no fos el mur de contenció.

L'origen de Martinet és relativament recent. Durant el segle XVI, les cases van començar a créixer al Tossalet, el nucli més antic del poble, i, al costat del camí ral, s'hi devia bastir algun hostal humil, de poca volada, un punt de parada de traginers i de viatgers. Mancat de terra i d'espai, Martinet no ha estat mai —si el comparem amb els pobles veïns— ni pagès ni ramader. El comerç familiar, la petita activitat industrial i el turisme han estat la seva font de vida. El comerç continua el pas segur, sobretot el comerç artesà: l'embotit i el pa i la pastisseria; l'activitat in­dustrial, en canvi, ja ha passat pàgina i han desaparegut les petites fabriques i els tallers de llana, de gasoses i sifons, de persulfat potàssic o de construcció de carros. Ara, bufa el turisme, l'exponent més important del qual son els hostals —Boix i Cadí— i les tres fondes de les tres tes: Martinet, Pluvinet i Miravet.

Actualment, al poble hi ha uns tres-cents setanta habitants, actius i emprenedors, virtuts que deuen haver heretat dels martinets (els menairons d'altres indrets del país), uns éssers diminuts que, segons la tradició, naixien sota uns bolets misteriosos als boscos del poble. Per temps, els herbolaris els venien a dotzenes en uns canutets d'agulles als qui confiaven en la seva virtut —treballadors incansables— per fer rica casa seva. Dotze martinets, deu unces, i a treballar..., si l'alè no els desfeia, si de mirar-los no es fonien.