Cambra de Verdaguer a la Gleva

Comarca:Osona
Coordenades: 42.003510, 2.240830

Jacint Verdaguer va fer diverses estades al Santuari de la Gleva per ordre del bisbe Morgades, després de les desavinences amb el marquès de Comillas. Inicialment, ocupà una petita habitació que tenia una finestra que donava al cambril de la Mare de Déu, després es traslladà a l'habitació del bisbe que és on actualment es guarden els records del poeta. Hi estigué reclòs gairebé dos anys, del 26 de maig de 1893 fins al 10 de maig de 1895. Aquest últim any decidí desobeir el bisbe amb gran escàndol de tothom i baixà a Barcelona a viure amb la família Duran, a la qual, a la mort del pare, s'havia compromès a ajudar i custodiar. Situats al bell mig del balcó i amb el paisatge molt transformat a les ribes del Ter podem llegir "Plor de la tórtora", datat "Vora el Ter, 1872", segurament mentre vivia a Vinyoles d'Orís, fou premiat en els Jocs Florals de Barcelona del 1873, amb un dels premis majors, la Viola, dedicat a temàtica religiosa. "Plor de la tórtora", en què l'autor s'amaga sota la figura d'aquest ocell —de llarga tradició com a al·legoria de l'amor, espiritual en el nostre cas—. És un poema místic dominat pel sentiment del jo poètic. Amb una presència important dels elements de la natura, tota la composició és amarada d'enyorança, fins i tot de desesperació, per l'absència de l'Amor (Déu). La situació plantejada, tota en llenguatge místic, és la del jo que havent participat de l'experiència de la unió amb l'Amat (Déu), es consumeix amb impaciència per retrobar-s'hi, un retrobament que sembla que ja només serà possible amb la mort, el moment del retorn al paradís.

Completarem les lectures amb un fragment d'En defensa pròpia (1897), conjunt d'articles escrits defensant-se dels atacs que rebia d'antics amics i protectors i que tracta de com va acceptar el seu aïllament a la Gleva.