Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Josep Antoni Galceran i Tarrés, fill de Prats de Lluçanès i rector de Vinyoles d'Orís entre els anys 1865 i 1893, era germà d'un general carlí i, per això, durant la Tercera Guerra Carlina, sobretot entre 1872 i 1873, sovint s'absentava de la parròquia per anar a lluitar contra els liberals deixava sol Verdaguer en les responsabilitats parroquials. Un fragment de carta d'aquest al mestre Marià Aguiló ens informa de la imminència del seu trasllat a Vinyoles com a vicari i dos fragments de biografia novel·lada sobre el poeta, de Sebastià Juan Arbó, ens ajudaran a reviure el context en què es trobà el jove vicari quan arribà al poble el 9 de setembre de 1871.
Can Tona, 8 setembre 1871
Amic estimat:
Tal vegada són aqueixes les darreres lletres que escric a la casa de can Tona, que, bones o males, vull que siguin per V. Demà, si a Déu plau, me'n vaig a començar la vida de vicari no lluny del poble del Lluçanès a on he passat los darrers dolços i regalats dies de plena llibertat, cantant i volant com els aucells, que casi eren ma única companyia.
Mossèn Galceran l'acompanyà a dalt i li ensenyà la seva habitació, que tenia ja preparada. Al poeta li plagué la cambra; era petita, emblanquinada de nou, amb una taula, un llit petit i dues cadires, i, a un recó, un armariet per a la roba. Era una veritable cel·la de monjo, poc diferent de la de can Tona; li plagué, car la seva senzillesa, s'adeia a l'estat del seu esperit, a la disposició en què venia. Tragué les seves coses; posà de banda el manuscrit de «L'Atlàntida», en el qual pensava treballar, si li quedava temps, i es preparà per a la tasca que l'esperava. La seva missió serà de pau. A la guerra civil que es desenrotllava al seu entorn, sobre la seva terra, no hi prendrà part per a res. En aquest sentit ens sorprendrà. Té un fons indubtable de fanàtic; de petit ha estat criat en les ensenyances d'un catolicisme tancat; té, ja ho hem vist, rauxes d'ires terribles; és violent i apassionat, i la nit de la «Setembrina» anava pels carrers de Vic amb el bastó a la mà rosegant la seva ira amb les còpies a «La Beleta».
I no obstant, aquí, davant la lluita ferotge entaulada, es manté completament allunyat. La guerra civil no la sent, malgrat la seva educació, malgrat l'exemple del seu rector; ell, en aquella matança entre germans, es mantindrà neutral. [...]
Al mateix temps que es produïa l'atac, una tropa de voluntaris atacava Vinyoles. S'esperava l'auxili de Galceran, però en lloc del seu auxili els arribà la notícia de la seva mort. Els milicians tenien el poble gairebé voltat i no ni havia possibilitat de defensa. Mossèn Galceran cridà Verdaguer i li comunicà la necessitat de fugir sense esperar més. Es tragueren la sotana, i disfressats amb velles bates, arrossegant-se pels emmatats, aconseguiren passar les línies enemigues; travessaren el Ter amb aigua a la cintura; i camps a través, amagant-se cada cop que veien tropa enemiga i tornant a sortir, aconseguiren arribar a lloc segur.
Mossèn Galceran no tornà a Vinyoles; es tragué la sotana, empunyà una arma i ocupà en les files carlistes el lloc del seu germà. La seva fama superà amb el temps la del famós brigadier; la figura de mossèn Galceran, coronel de requetès, arribà a veure's voltada d'una aurèola gairebé llegendària.
El jove capellà no el seguí a la muntanya; vestí la sotana de bell nou, i tornà tot sol a Vinyoles a posar-se al front de la parròquia. També ell tornava a la lluita, però a una lluita més noble i elevada, car hi lluitava per tots.
Altres indrets de Masies de Voltregà: