Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La imatge primitiva de la Mare de Déu de la Gleva se suposa que devia ser romànica. El Nen Jesús anava descalç, amb un llibre dels Evangelis a l'esquerra i amb la mà dreta beneïa la poma que li presentava la Mare. Més tard, al segle XIII va ser substituïda per una imatge de formes més refinades que responia a l'estil de transició cap al gòtic. El 1936, va ser cremada durant una ràzzia dels revolucionaris al santuari. Va ser refeta el 1940 per l'escultor Josep Maria Camps Arnau gràcies als dibuixos de Josep Maria Pericas. De la imatge antiga només se'n conserven algunes estelles preservades darrera de la base de la imatge actual en un nínxol amb vidre.
En el sostre del cambril, que porta la data de 1894, hi ha obertes dues finestretes que es correponen amb la cambra que Jacint verdaguer va ocupar els primers dies de ser enviat a la Gleva pel bisbe Morgades, el 26 de maig de 1893. Tenint a la vista la imatge i les finestres podem llegir una carta que el poeta envià al seu cosí Narcís Vedaguer i Callís, que poc després seria un dels seus més furibunds detractors, en què li explica el seu establiment al santuari, i els gois que va dedicar a la Mare de Déu de la Gleva.
A la Verge de la Gleva
Mare del bon Déu,
Verge de la Gleva;
Mare del bon Déu,
siau Mare meva.
Ribera del Ter,
ribera ditxosa,
ditxós lo roser
que cria eixa Rosa.
Oh Rosa dels cors,
que us feu vigatana,
de vostres olors
ompliu eixa plana.
Baixàreu dels cels
del Ter a la vora,
per ser dels fidels
divina Pastora.
Guardau la ciutat,
lo poble i masia;
aqueix blanc ramat
de la pàtria mia.
Seguiu-la pastors,
honrau-la, pagesos,
donau-li los cors
d'amor ben encesos.
Maria és lo sol
d'aqueixa encontrada;
als homes consol,
als camps dona anyada.
Oh terra feliç
la terra que tria
per son paradís
la Verge Maria.
Vetllant Ella el pla,
lo pla i la muntanya,
jamai hi entrarà
del mal la sisanya. (419-420)
La Gleva, 4 de juny de 1893
Molt estimat Narcís,
Ací em tens entre els estudiants de la Gleva, ocupant la celda veïna al camaril, de manera que, des d'ella, veig la Mare de Déu i el Sagrari, aixís com, des de la finestra, tota la Plana i la meitat de l'infinit. Poc saben los que em volen mal, que amb ses empentes m'han posat en aquest lloc de delícies; bé que no eren sos braços qui dirigia ma barca, sinó que era la Mare de Déu que des de petit he estimat. Sí, Ella m'ha posat en son palau, i jo li demano que m'hi deixe estar molt temps. «Bonum est nos hic esse.»
Ella et guie per Madrid, ella t'il·lumine en los exàmens, ella beneesca i nue el llaç de vostre matrimoni, i a tu i a la Francisca vos adorne de les virtuts que més vos convinguen.
Teu en Jesús i Maria,
Jacinto Verdaguer, pvre.
Altres indrets de Masies de Voltregà: