Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El carrer del Castell és antiquíssim, estret i sinuós com un típic carrer medieval, comunicava la plaça de l'Església amb el castell. Abans el carrer del Castell tenia fama d'ombrívol, avui amb la plaça de l'Onze de Setembre, en el seu darrer tram, la llum i l'aire hi circulen amb generositat. El monument torronaire ha estat substituït per un altre de més patriòtic amb la senyera onejant tot l'any. Asseguts en qualsevol lloc de la plaça podem llegir un text de Guillem Viladot que hi fa referència en una de les passejades amb la gosseta Urc.
L'Urc, avui, va net i polit. Amb el pel estarrufat presumeix molt i fins i tot camina d'una altra manera. Em complau de veure'l tan envanit, i no em sé estar de dir-li que és la gossa més bonica del món. I unes quantes coses més. L'Urc sempre m'entèn, i em remercia els mots amables amb grans llepades a la mà. Com si sabes on vull anar, engega a córrer i, al cap d'una estona, me'l trobo plantat a l'entrada del carrer del Castell. Quan comencem a transitar-hi, l'Urc es contorneja com si presumís de ser un ca que acompanya el seu amo antic des del castell fins a l'església. Deu ser més tard, avui, perquè noto una mica de fresca. L'Urc es topa amb un gat i encara que el felí engega a córrer, no fa res per empaitar-lo. Es diria que mes aviat sent fàstic pels felins, o potser és incapacitat per barallar-s'hi. L'Urc, em sembla que és un gos pacífic, que no busca mai raons, i si al seu voltant hi ha massa soroll, s'ajeu pla a terra i amb les potes es tapa les orelles. [...]
L'Urc ha fugit carrer del Castell avall, si bé no tarda gaire en tornar. M'assec en un banc de la veïna plaça de l'Onze de Setembre. És un altre racó entranyable: un espai verd de gespa i arbres de fulla que no mor mai. Al bell mig, hi ha un petit monument, hiperrealista, al torronaire. És artístic aquest monument? És massa real, potser massa supeditat a l'anècdota establerta i al seu monopoli. Com el deu veure l'Urc? L'art és alguna cosa més que un calc d'allò que veiem. Què veiem, però? Si hi ha un daltonisme per als colors, també hi és per a les formes? L'Urc es menja unes herbes. Li faig un xiulet perquè no vull tocar les conseqüències d'aquestes menges laxants. Tot d'una m'entren ganes de trencar el silenci, encara que no sé pas com ho podria fer. Al fons són ganes d'emplenar la nit per a la qual ni l'Urc ni jo no som suficients. Empès per una força, em poso a córrer amb l'Urc al darrera.
Altres indrets de Agramunt: