Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Partint de la plaça de l'església, seguirem pel carrer de la Font que ens queda a mà dreta, i ens arribarem fins a la casa número 13. Aquí, just on ara hi ha, a l'esquerra, una porta metàl·lica, gran, de magatzem, hi havia el forn de l'enyorat avi Quico. Aquí podem llegir dos fragments d'El camí dels Morts, on l'autor destil·la la memòria directa de l'avi i el poema V de la secció "Enyoro la terra". En aquest breu poema evoca els tresors amagats (arams) que hauria volgut trobar amb la germana, el bressol que hauria volgut tenir al poble, ja que va néixer a Reus, l'escalfor del forn de l'avi i, finalment, el teixit de lli de l'aire, el porta a evocar la planta que l'àvia plantava i que li curava tots els mals.
No van ser fàcils els temps en què l'avi va ser alcalde de Pradell. L'any 1893 va arribar al Priorat la plaga de la fil·loxera. L'avi va viure com a alcalde tots els desesperats i desesperants moments polítics que la calamitat va produir, però no ens podem pensar, de cap manera, que els alcaldes hi tinguessin cap paper rellevant en tot això. Com ho va viure, dramàticament, però, va ser com a pastisser del poble. Pradell devia tenir llavors uns sis-cents habitants, i hi havia dos pastissers o forners, i tots dos anaven fent amb un cert profit, ja que Pradell no és, en absolut, terra de pa, i ningú no es produïa el seu blat, ni la seva farina, ni pastava a casa. El que havia guanyat l'avi, li va servir de molt durant aquells anys negres.
El poble, amb el terme dedicat, llavors quasi exclusivament, a la vinya, va quedar assolat per la fil·loxera, i la gent a la misèria. L'avi va aguantar fort; va hipotecar la casa i va fiar llargament a la gent que no podia pagar. Un pic la gent es va refer, van anar pagant. L'avi ho va cobrar quasi tot; tot, per dir-ho netament.
L'avi tenia un caràcter sever i autoritari; va enviudar d'una manera sobtada quan el meu pare només tenia set anys; l'àvia rentava a la bassa de dalt d ela font i li va agafar un treball i la van trobar a l'aigua, morta. El cas és que l'avi –convençut que l'autoritarisme era virtut capital– portava l'àvia, grosseta i baixeta, pel camí de l'amargura.
Però quan es va morir, a ell li va caure el món al damunt i va deixar l'alcaldia de Pradell, encara que després em sembla que hi va tornar. Ell sempre havia estat molt seriós, sense sentit de l'humor, i el fet d'enviudar i com va enviudar, el van deixar amb el front arrufat per tota la vida, la qual cosa no vol dir que estigués de mal humor, que és molt diferent. Ell feia la seva vida, metòdica, ordenada, a Pradell i, de tant en tant, feia alguna visita a la seva capital, que era Reus.
L'avi, a més de la fleca –una de les dues que hi havia a Pradell–, de la pastisseria, tenia l'estanc i una botiga de tot el que faltava al poble: sal, espècies, bacallà, arengades, espardenyes i no gaires coses més, car la gent s'autobastaven de tot el que podien. Això volia dir que a Reus tenia amics als magatzems de farina, a la duana, que és allà on feien la saca del tabac, i també als magatzems de drogues i als de pesca salada.
Per camins de recança
arribo
al llindar del meu poble.
Em criden
subterranis arams
i el bressol
on no vaig néixer.
I la llar,
amb les pedres glaçades.
Pels carrers
costeruts i difícils,
m'eixuga el front
el drap de lli de l'aire,
secularment intacte.
Altres indrets de Pradell de la Teixeta: