Autor: Xavier Amorós i Solà
Indret: Entrada del poble (Pradell de la Teixeta)

Tota la nit que sento
els perdiguers del temps
lladrant cara la lluna.

Ara m'aixeco
i dintre el sol repasso
antics rosaris.

Sóc al Pradell de sempre
i acordo
el ritme del respir
al compàs d'aquest aire.

Tendrament m'arrecero
a l'ombra del meu pare
i em confonc amb la terra.Reposo
tan pròxim a la deu
que sento néixer l'aigua.

Autor: Xavier Amorós i Solà
Indret: Casa de l'avi Quico (Pradell de la Teixeta)

Per camins de recança
arribo
al llindar del meu poble.

Em criden
subterranis arams
i el bressol
on no vaig néixer.

I la llar,
amb les pedres glaçades.

Pels carrers
costeruts i difícils,
m'eixuga el front
el drap de lli de l'aire,
secularment intacte.

Autor: Xavier Amorós i Solà
Indret: Jardí del final del poble (Pradell de la Teixeta)

Plou.
Tota l'aigua és inútil.
Però em crida
enllà de les boires.

Dilueixo el meu ànim
pels opacs rierols
que fugen per sempre.

Voldria clavar la meva arrel
fins al cor de la terra,
i olorar el sol
amb les fulles esteses
demà,
primavera
que espero endebades.

Però em sento
esberlat de clivelles
i només els lluerts
em farien servir d'habitacle.

Ploro a la falda
–padrina fal·laç–
de la pluja.