Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situada ben bé a sota del castell, en un racó arrecerat i molt pintoresc, entre la costa de Sant Martí i el castell. Conserva només un tros de nau de la primitiva església romànica. Aquí, seguint el camí fet per Rusiñol i la colla, el 1882, des de Centelles pot ser un bon punt, especialment al peu de la font, per començar la lectura dels textos que rememoren aquella especial excursió artístico-cultural.
A les deu del matí, amb un sol de migjorn, emprenem la marxa vers el castell dels nostres desitjos.
Seguim un camí que, vorejant sempre l'espadada muntanya que s'alça a la nostra dreta, amb suaus ondulacions s'interna, a voltes després d'una baixada, en algun torrent, i allí, entre la molsa, les arrels i el pedregam, salta amb agradós soroll l'espumosa aigua, que és besada en el seu corrent per entortolligades bardisses, les quals es gronxen amb suau moviment i guarden l'amor de voliors d'ocells; frondosos pollancres ofereixen benvolguda ombra en aquests indrets solitaris i algunes ginesteres que hi creixen, al temps que amb llur verd negre donen serietat al paisatge, al desfullar-se llurs flors li donen moviment i encatifen el prat d'una pluja de punts groguencs que brillen a la claror del sol; altres voltes, pugem sobre algun turó, i se'ns descobreix el castell, cada volta més a prop i a cada pas més fantàstic, el qual ens atrau vers les seves muralles per aquesta força amagada que no m'explico, però que m'enamora; i aixís, caminem amb delit, i amb una hora de marxa arribem al peu de la pujada, on, per descansar i treure un dibuix, ens asseiem a l'ombra d'una arbreda de pins. L'art i la poesia s'han unit per formar el conjunt que se'ns presenta davant!
Assegut el castell dalt de punxeguda penya, sembla que el vent l'ha de fer gronxar en les nits d'hivern; les seves massisses torres, en les quals niuen els esparvers, s'aixequen sobre munts de ruïnes apilonades en llurs fonaments; la seva capritxosa silueta es dibuixa sobre un celatge grandiós, rublert d'arrenglerades boires que es desfan per descobrir un cel més blau que l'ideal de la puresa, i el color rogenc dels seus murs es confon amb el verd de les corcades alzines, espessos roures i pins drets i descarnats.
L'iglesieta de Masarac se troba a un quartet del poble, no lluny de la riera, prop del molí Noradell. És d'estil romànic del sigle XI. Sa portalada crida l'atenció de l'arqueòleg per sa elegància i riquesa de detalls.
És l'antiga iglésia del priorat benedictí depenent del monestir de Sant Pere de Roda. Son claustre és del tot enderrocat, res se coneix. Los vells edificis del petit convent, abans habitats pels monjos benedictins, serveixen avui d'alberg a alguns pagesos de Masarac, com també al senyor rector, mossèn Esteve, que hi té la rectoria.
La iglésia és d'una sola nau, tota de pedra picada. Lo seu interior no ofereix res de particular; sols un retaule d'època més recent, dividit amb quadrets pintats a l'oli, que representen la vida d'un sant; tenen prou mèrit.
La iglesieta ha sigut rebatuda a l'exterior i pintada de groc i blanc a l'interior; és un edifici degut a algun rector amic de virolaines, com tants n'hi ha encara desgraciadament en nostres pobles muntanyesos, que fan més mal a nostres antics monuments que la mà destructora de la vellura.
Altres indrets de Sant Martí de Centelles: