Casa Salvat-Papasseit

«Pels anys 1918 i 1919, Joan Salvat-Papasseit vingué a Sitges. Ocupava la casa número 2 del carrer de Sant Pau, propietat de l'Utrillo. La seva revista "Un enemic del poble", es redactava aquí, i a casa d'en Salvat es reunien els intel·lectuals sitgetans. El programa del poeta, "Sóc jo, que parlo als joves", és datat a Sitges, agost-setembre 1918. En el número 14 d'"Un enemic del poble" (octubre 1918) Salvat publica un editorial on invectiva amb duresa les joventuts intel·lectuals de "la grega Sitges" i de la "romana Terrassa". Es tractava de crear una gran revista d'art i de literatura. La cosa no va passar de propòsit, perquè els seus iniciadors judicaren que el terreny no estava prou preparat. Fallant-li els nuclis que l'havien d'ajudar, Salvat es quedà sense revista. El poeta, irat, s'exclama: "Sepulcre blanquejat, no blanc refugi, em caldrà dir de Sitges". Però el número següent, el 15, fou com una mena de reconciliació: tot ell és redactat per sitgetans.

M'he esquitxat a Garraf
he passat tretze porxos foradats de
muntanya
Només per veure a Sitges un blau brunzent de cuina i
un blanc de calç lluent de celobert

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.