Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els tres textos següents mostren tres visions molt diferents de la plaça de la Constitució, un dels espais emblemàtics de la ciutat. En primer lloc, trobem una descripció del Baró de Maldà que ofereix una estampa de la Vilafranca de les darreries dels segle XVIII; el segon text, de Josep Vallverdú, torna a mostrar la mateixa estampa, però ja en els anys setanta del segle XX. S'hi pot observar en ambdós casos l'evolució del gènere costumista en llengua catalana. El tercer text, un poema d'Antoni Massanell, s'allunya completament dels altres dos, ja que es tracta d'una reflexió lírica al voltant del significat de la plaça en la vida del jo poètic.
Les cases de senyors dintre de la vila són: la del senyor baró de Sant Vicenç, al costat de la parròquia, frente de la plaça; la de Desvalls; la d'Espuny o de Berardo en una placeta contigua a la plaça de las Voltes, que és la millor de Vilafranca, ample per cinc cotxes de frente i bastant llarga, amb algunes cases noves, denotant-ho la blancura de sos frontis passant un hom sota dels pòrtics a una i altra banda de plaça, quals són quadrats i no voltes, podent-s'hi passejar còmodament en temps de calor, pluja i altres inclemències de temps. En aquella plaça i carrer, que ix al costat de la parròquia, s'hi sol fer lo mercat, a on acut tota la gent de ambos sexos de la vila i de tota la rodalia del terme per comprar i vendre.De menestralia, n'hi ha un número suficient, de totes arts mecàniques. No falta algun metge i cirurgià en dita vila.
I és una plaça, un encant permanent. És el gran carrer de botigues vilafranquí, on tot sembla subordinar-se a un anar i venir, a una transacció entretinguda i delicada. La roba estesa, penjada, abasta des de les peces d'abric fins als tapavergonyes, i hi ha un devessall de sabates per a tots els gustos. Us heu adonat mai de la quantitat de sabateries que tenim al país? Valga'm Déu val. Aneu on aneu, podeu trobar, en poblacions entre cinc i deu mil habitants, més sabateries, a proporció, que no en trobaríeu en una ciutat gran. O és que es veuen més, no ho sabem. El cas és que, entre les botigues que fan parada a fora, i els venedors ambulants, que també estenen la mercaderia, les sabates són omnipresents a Vilafranca: de tots els preus i de tots els estils i per a tots els gustos.
Hi ha, en algun racó, un piano de maneta muntat en un tricicle tot apedaçat i xapat amb subjectadors fets de filferros. Un home esguerrat sosté el platet i una dona embarassada roda la maneta, i fa escoltar, a tongades, entre la xerrameca de la gent, els aires de La boda de Luis Alonso, o unes notes lleument emparentades amb la peça. Les dones que han sortit a firar-se s'hi miren i remiren: les que només havien anat en cerca de queviures acaben comprant un davantal o unes sabatilles. La mainada ja no sap on mirar.
Quan tot haurà plegat veles -exactament-, el carrer emporxat, de porxos irregulars enfora dels quals s'aboquen els balcons i les tribunes, reprendrà el seu aire comercial més constant: les botigues permetran de contemplar llurs entrades, que alternen el to més modern i multicolor amb la deliciosa decoració modernista i noucentista. Hi ha alguna botiga, en aquesta avinguda comercial, que gosaríem recomanar a l'Ajuntament de Vilafranca que fos conservada i que sota cap pretext no arribés a ésser canviada de decoració i de presentació. Carnisseries, fleques, especieries, tenen, en alguns casos, un marc d'autèntic museu.
Plaça de la Constitució
Al meu pare
Qui, mirant vells papers, la vista s'escarrassa
prou sap que antigament eres l'única plaça
que la vila que avui du el títol de «Senyora»
oferia als seus fills, fos clergue o llevadora.
De l'un a l'altre extrem ets una gran botiga.
Els dies de mercat, no hi cap ni una formiga.
Conills, ous, aviram... Amb què no es comercia?
I així fa la viu-viu la nostra pagesia.
La faç del botiguer, el temps, com la trasmuda!:
és d'un parlar eloquaç per més que resti muda:
si el sol somriu, somriu, ja que el calaix s'apuja,
però se'ns desfà en plor si el dissabte és de pluja.
És la vida, senyors, amb els seus alts i baixos:
«Carrers mullats?»... ai las! doncs «eixuts els calaixos».
Els capvespres d'hivern -i més en jorns plujosos-
les teves voltes són refugis amorosos.
Voltes que em sou estoig de records immarcibles:
closos o oberts els ulls, tostemps se'm fan visibles.
Al teu clos he nascut i això mai no s'oblida.
Mentre em resti un alè, sigues-me, o plaça, vida!
Altres indrets de Vilafranca del Penedès: