L'edifici del cine Comèdia va ser projectat per Tiberi Sabater i Carné el 1887 i construït entre aquesta data i 1890 per a Frederic Marcet i Vidal. Abans, des del 1869, el solar havia estat ocupat pel palauet de Llorenç Oller, comte de Sant Joan de Violada, obra de Llorenç Oliver i Bultó.

Comprat l'edifici per Marcet, el va enderrocar per bastir-ne un de més luxós. És un dels pocs palauets urbans que es conserven a l'Eixample. D'estil eclèctic, amb elements clàssics i neoplaterescs, té la façana principal al xamfrà de les dues vies principals, i cobertes bombades als angles i cresteries al carener. La decoració interior era magnífica i sumptuosa i feia servir elements medievalistes i orientalistes (hi intervingueren Eduard Llorenç, Joan Parera, Antoni Rigalt, Joan Balletbò i Francesc Roig). En sobresortia l'escalinata d'entrada i el saló central, de dos nivells, amb terrassa sobre el jardí.

Comptava amb uns jardins a la part posterior, que donaven a la Gran Via, avui ocupats, en part pel cinema i en part per l'Hotel Avenida Palace, aixecat al solar contigu el 1951. Amb el temps, va passar a ser residència de la família Planàs, emparentada amb Santiago Rusiñol. Un poema de Guerau de Liost ens pot servir de lectura per evocar l'època d'esplendor d'aquell Passeig de Gràcia en què hi regnava l'excelsitud de la dona burgesa, que podem falcar amb un fragment d'Andreu Avel·lí Artís, Sempronio, que desgrana els canvis de tots tipus que s'hi van anar produint amb el temps des de les botigues burgeses que hi obriren estatge fins a l'aparició dels primers autos a motor.

Guerau de Liost

Sobre l'autor