Llegidor —que Déu t'empari—
misser, còmit, herbolari,
tu qui passes el Rosari
com un torn,
tu qui jugues el diumenge
per l'esquer d'una revenja
i afretures bona menja
cada jorn,
tu qui expliques de paraula
a la Pepa i a la Paula
les anècdotes d'una aula
d'Institut,
tu qui tens una mestressa
iracunda i pabordessa
qui 'aplaca amb ta disfressa
de virtut,
deixa aquesta marriola,
que la vida es buida sola
com trencada guardiola
del passat.
Aquí tens un exemplari
una mica estrafolari
on a estones pots trobar-hi
ton retrat.
Té sabors de la ironia
que en mon ànima congria
la vexada poesia
del meu cor;
té la joia del poeta
qui s'arrenca la sageta
i l'empunya ben estreta
com un llor.