Aquest estany està situat entre el Carlit i el coll Puimorens, les seves aigües donen origen al riu Aravó o Querol. Té una superfície de 84 hectàrees, una fondària màxima de 53,7 m. i emmagatzema 20 milions de metres cúbics d'aigua essent considerat el de més volum d'aigua de la vessant nord del Pirineu cosa que en propicià l'explotació hidroelèctrica.

Des de qualsevol punt que domini l'estant podem efectuar diverses lectures que hi són lligades. La primera pot ser un poema d'Ignasi Soler i Escofet (Barcelona, 1869-1918) que recrea les fantasies populars sobre les fades de l'estany; la segona un fragment en què Francesc Maspons i Anglassell en descriu les característiques mansoies; la tercera una rondalla de les recreades per Joan Amades a partir de tradició popular i, finalment, una breu descripció de Santasusagna de com es donen la cara els dos cims més alts de la Cerdanya amb el testimoni de les aigües de l'estany de Lanós, ens parla de la grandiositat i les soledats d'aquests d'aquells rodals.

Francesc Maspons i Anglasell

Sobre l'autor