Sota nostre teníem l'estesa d'aigües de l'estany de Lanós, que, contra, el que s'esdevé amb la resta dels pirinencs, és un estany trist. És mal tallat, de forma estrangulada pel mig, en el lloc en què l'amplitud li podria donar gràcia. Les seves vores són desiguals i gairebé ermes. Per arribar-hi cal travessar un indret que ha merescut el nom de desert. El contrast amb les grandiositats de Carlit l'acaba de fer inexplicable. Si no fos pel seu cascadeig, que, tot i essent curt i de poca altura, l'anima una mica, semblaria un llac mort. El seu fill, un dels braços que formen el Querol, és més alegre; sap jugar amb l'aigua i fa pujar la vegetació.
A estones seguint-lo i altres deixant-lo, ell fou com el camí que ens tornà de nou a la plana de Cerdanya; al vespre del segon dia érem a Puigcerdà.