Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les Salines de Santa Pola, amb una extensió de 2.574 hectàrees i declarat parc natural per la Generalitat valenciana el 1988, abraça els municipis de Santa Pola i Elx. La línia costanera té 13 km i es pot dividir en diversos sectors. Des de la frontera sud amb Elx fins al casc urbà hi ha una fina franja d'arena, que és la que separa les salines de la mar; a aquesta zona hi ha les platges del Pinet i La Gola. En qualsevol punt de la carretera N-332, que les creua de Santa Pola a Guardamar del Segura, aprofitant per parar les entrades als diferents tancats de sal, hi podrem llegir un text de Baltasar Porcel de quan hi passà el 1965 i dos fragments d'Espais naturals del litoral valencià.
Saltada la desembocadura del rierol Vinalopó, s'entra dins les esglaiades llacunes de l'Albufera d'Elx o de Santa Pola, de geografia anàrquica, solitària. També s'hi fa la sal, en extensions o munts de blancor quasi artificiosa, guspirejant. La traginen amb vagonetes estirades per lentes, fermes parelles de bous. La gent que hi treballa presenta el tipus menjat, les faccions consumides, el posat esquerp, que es dona a les salines comunament, no comprenc per què. És estrany: també s'hi barreja algun anormal, que us observa amb expressió concentrada. Dins l'esplendor de llum i blanc, produeix una angúnia sobtada i aclaparadora.
Una quantitat immensa d'ocells voletegen pels estanys i entre les herbes flàccides. Hi ha flamencs, amb la seva esvelta elegància; garses, de camallarga negror; gavines, que aquí semblen vulgars; zancarues —nom del país, que absorbeix les d en les paraules que la tenen en la seva terminació, i que són com els flamencs, però molt més petits: tenen un cos magre i gràcil, blanc, i cames llargues i vermelles. Pul·lulen a grans estols, pescant i fent els nius entre la brossa.
Si un dia qualsevol sobrevolem el centre del litoral valencià, descobrirem que la línia de costa entre Santa Pola i Guardamar del Segura està vigilada per dues elevacions del terreny que mostren la seua vocació de sentinelles petris: la mateixa serra de Santa Pola (143 m) i la serra del Molar (81 m). El viatger ha de saber que aquestes elevacions a pesar de la seua modèstia, van servir de base i suport per al tancament del cordó o restinga litoral, i van contribuir a convertir l'antic golf d'Elx en una gran llacuna, i aquesta, per un procés natural de rebliment (aportacions sedimentàries quaternàries de materials principalment detrítics a partir dels rius Vinalopó i Segura) i de dessecació antròpica (es tractava de guanyar terres de cultiu i sanejar les zones palustres per la seua insalubritat), ha esdevingut un espai de marjal humida. La transformació posterior i més recent de la zona sedimentària per a l'extracció de sal i una modesta activitat cinegètica i piscícola han donat com a resultar la zona humida ara coneguda com les salines de Santa Pola.
Les salines de Santa Pola i el Fondo constitueixen les restes més representatives del que va ser l'antic golf d'Elx. Probablement, les primeres intervencions sobre les terres salobres de l'albufera d'Elx es remunten a les èpoques romana i àrab, encara que les intervencions més rellevants en la configuració de l'actual paisatge del Fondo són les produïdes al final del segle XIX i l'inici del XX.
Altres indrets de Santa Pola: