Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situada en ple cor de la vila, els seus arbres i les seves animades terrasses ofereixen un agradable punt de reunió per a tots els ciutadans i visitants. A tocar i tancant-la per la banda sud-est hi ha el castell de Santa Pola, que antigament albergava l'Ajuntament de la vila. Edificat sobre una antiga torre del segle XIV que protegia el port, el va manar construir el 1557 Bernardino de Cárdenas, Virrei de València, regnant Carles I, d'acord amb el pla de defensa de la costa contra els pirates barbarescos. És de planta quadrangular, formant un espai envoltat de sòlids murs amb sengles torrasses en els seus quatre cantons, dels quals només un ha arribat fins a nosaltres. La seva porta principal d'accés data del segle XVIII. Hi podem llegir dos breus textos de dos mallorquins, Antoni Maria Alcover i Baltasar Porcel, que la visitaren el 1902 i el 1965 i que reflecteixen una realitat lingüística i social ben diferent de l'actual.
A Santa Pola se conserva el valencià millor encara que a Elx, i tenen algunes formes i pronunciacions especials que coincideixen amb les de les de Balears i part de Catalunya i s'allunyen per complet de la generalitat de la pronunciació valenciana, lo qual constitueix un de tants arguments de la unitat de la llengua. En determinades paraules acabades en a àtona, que an el regne de València solen pronunciar com a clara o castellana, a Santa Pola l'enfosqueixen com a Felanitx, Sóller i les extenses regions de la Provença i Tolosa, i ve a sonar com o.
Santa Pola és el nucli urbà que dona una impressió més viva, en aquesta zona. Els seus habitants no passen dels sis milers i té un territori municipal petitíssim. De l'antigor, Santa Pola és autènticament un port: la gent menja de la mar. I de la sal i ara del turisme, factors també lligats amb la mar. D'hotels, és pobre, però té força estiuejants i una sèrie de construccions aparatoses en marxa que fan créixer la vila amb rapidesa. Pels carrers, s'hi manifesta un aire turístic pur, compost per una mena d'estat entre d'improvisació i de festa major. Veig un lloc únic i irrisori on es venen novel·les i revistes: la gent no tira a catedràtica.
Altres indrets de Santa Pola: