Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Hereu directe de l'antic "Portus Illicitanus" d'època romana, el seu actual emplaçament està determinat bàsicament per l'habilitació el 1844 de la Duana Reial a Santa Pola i la construcció de l'actual moll. En 1609, quan el port quedava al costat del castell, es van embarcar els moriscs del raval d'Elx cap a Orà i Mazalquivir. Segons el decret d'expulsió signat per Felipe III, els moriscs i les seves dones, sota pena de mort, havien de dirigir-se en el termini de tres dies als ports que cada comissari els assenyalés, sense permetre'ls treure de la casa més que els béns que poguessin portar sobre els seus cossos. Actualment és un dels ports pesquers més importants del Mediterrani peninsular. Les seves principals activitats són la pesca, l'embarcament de la sal i la construcció d'embarcacions esportives. En qualsevol punt del seu traçat podem llegir un fragment d'Arran de mar, de Baltasar Porcel i un altre de Joan Garí.
Trobem una fàbrica arquitectònicament remarcable: una fortalesa quadrada i vasta, amb una plaça central assolellada i amable. Encara que reformada, les pedres tenen anys i una bella rusticitat mig casolana. Forma part del poble i dins la plaça hi ha, a més de la Guàrdia Civil, botiguetes. Fou bastida el cinc-cents, llavors de tot allò de l'Ímperi i del sol que no es ponia, mentre al Mediterrani ens moríem de por i de cops de simitarra musulmana. A Santa Pola, al meu poble mallorquí, a qualsevol punt del litoral, la van passar negra.
El port és al cul-de-sac de la badia, a l'abric del cap del mateix nom. Així, queda a resguard dels vents des del NE al ESE, o sigui: gregal, llevant, xaloc i els seus derivats. És oberta, en canvi, als que van de l'ESE al SSO, és a dir: del xaloc al llebeig, passant pel migjorn. Però també amb aquest temps és arrecerada, la badia, i a causa del fons, que és d'arena i algues i una profunditat que va dels sis als setze metres, que aplaca els temporals, els frena. Enmig de les aigües tranquil·les del port, a penes s'hi mouen moltes embarcacions fondejades. Cap al tard, l'entrada dels estols de barques de pesca té un pintoresquisme acolorit i mogut. El port tot és una meravella de regust mediterrani, brillant i lluminós, plàcid i promiscu. Els mariners van aparatosament vestits de mariners: mal afaitats, roba vella i fosca, aspecte patibulari.
Santa Pola és una altra macro urbanització elefantíaca. El poblament històric s'organitzava -m'imagine- a l'entorn d'un petit castell molt ben restaurat que devia vigilar la costa i que ara contempla, impotent, l'aglomeració quotidiana de cada estiu. Res a veure el poble del 1962 amb l'aclaparadora realitat actual. Fuster li atribueix 4.000 habitants. N'eren uns pocs més, però és igual. Ara en són més de 33.000 i els seus habitants ja no viuen de la mar, sinó de munyir els súbdits de molts països que hi han trobat la seua darrera morada, o el seu refugi vacacional. El port té cert interés. Aprofita una badia natural de poca fondària -de quatre a dotze braces- i enjardinada d'algues: un autèntic refugi natural per a les embarcacions que s'hi recullen. És el port històric d'Elx (el Portus Ilicitanus de l'època romana) i el lloc on comença i acaba la darrera singladura d'El País Valenciano –i, doncs, d'aquest llibre.
Altres indrets de Santa Pola: