Monestir de Sant Miquel dels Reis

Municipi:València
Comarca:València
Coordenades: 39.499579, -0.370097

El seu origen cal situar-lo en el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya. El 1371, arnau d'Aranyó, abat de la Valldigna, comprà l'alqueria de Rascanya (d'origen islàmic) i l'any 1383, Pere el Cerimoniós donà llicència per a la construcció. Les obres s'iniciaran l'any següent i s'acabaran el 1401. El monestir de Sant Miquel fundat al segle XVI pel duc de Calàbria sobre l'antiga edificació, a causa del testament de Germana de Foix que, quan morí el 1536, disposà que hi volia ser soterrada. És una de les principals construccions del renaixement valencià. Segons alguns autors es considera antecedent del monestir també jerònim de l'Escorial.

La cripta, que data de 1648, és de planta quadrada i dimensions menudes, i té a l'esquerra el mausoleu de Germana de Foix i a la dreta el del seu espòs Ferran d'Aragó. Els cossos d'ambdós virreis s'haurien de trobar en aquests dos mausoleus. O almenys això es creia... Perquè en unes recents investigacions realitzades en aquest lloc amb georadar, es va trobar que els dos mausoleus eren compactes i no podien albergar cap cos. Cada 29 de setembre –dia de Sant Miquel– queda il·luminat per un raig de llum que penetra durant sis minuts, a partir de les 9.30 hores. I just sota d'aquest lloc el georadar va localitzar dos cossos que, amb molta probabilitat, corresponen als dels virreis Ferran d'Aragó i Germana de Foix.

L'any 2000, al monestir, hi fou inaugurada la Biblioteca Valenciana amb un fons d'uns 700 000 documents, i el 2001 es convertí també en la seu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. En diferents punts del recorregut en la visita que fem al monument podem servir-nos de la lectura d'un fragment de poema de Vicent Andrés Estellés que hi fa referència, el fragment de Crim de germania, de Josep Lozano que recrea la mort de Germana de Foix i, finalment, una anotació de dietari de Joan Garí deixant constància que el conjunt monumental va ser una presó repressiva del franquisme.