Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Parc Natural de l'Albufera constitueix un dels aiguamolls més representatiu i valuós del país i de la conca mediterrània. Amb una superfície de 21.120 hectàrees, es troba situat a tan sols 10 km de la ciutat de València. Durant tot l'any, la gran biodiversitat d'aquest espai natural protegit permet observar una important varietat de fauna i flora. Pertany als municipis de València, Alfafar, Sedaví, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla, Sollana, Sueca, Cullera, Albalat de la Ribera i Algemesí.
L'albufera va ser declarada Parc Natural en 1986, i des de 1989 està reconeguda com "Aiguamoll d'importància Internacional", figura derivada de la "Convenció Relativa als Aiguamolls d'Importància Internacional, especialment com a Hàbitat d'Aus Aquàtiques", celebrada en Ramsar (Iran) el 2 de febrer de 1971. A més és part integrant de la Xarxa Natura 2000. A més, algunes parts del seu àmbit han sigut també declarades com "Microrreserva de Flora" i com "Reserva de Fauna".
La part central de l'Albufera, és a dir la que no ha estat dessecada per fer-hi arrossars, rep el nom popular del Lluent. Un cop puguem accedir-hi amb algun llaüt podem llegir-hi un text de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).
Un cop en el llac, la barca s'obre pas, primer entre una capa d'algues i brosser que cobreix les aigües pròximes a terra. Avancem calmosament. Ací i allà, sobre unes tiges flotants, reposen ocells indefinibles, que aixequen el vol parsimoniós quan una ona els en commou el dèbil suport. Enfront de nosaltres, tota la llacuna, estàtica, brillant en la seva part central —el lluent—, clara. La llum del ponent, en morosa agonia, brunyeix la superfície intacta, li dóna un color blau vacil·lant, gairebé perlat. De tant en tant, la pell de l'aigua s'estremeix o s'esquinça amb el ràpid saltiró d'un peix. L'horitzó és un cordó verd groguenc —la vegetació dels aiguamolls costaners—, i en el fons llunyà queda una silueta esmorteïda de muntanyes. Ens creuem amb una altra barca de vela triangular i bombada, més barques, distants, que semblen immòbils, com en un quadre pompier.
Quan solquem el lluent, mirem cap endarrere: la costa oriental amb les dunes de la Devesa eriçades d'arbres, la Mata del Fang i altres mates —és el nom que ací es dóna als illots mig enfonsats— d'intens canyar, i el Palmar amb el seu caseriu de coloraines.
Altres indrets de València: