Fonda Duran

Encara ara, si s'hi fixa...

Autor: Mònica Soler i Ranzani
Obra: L'amant catalana de Mussolini , 2016

Encara ara, si s'hi fixa, veurà el portal número vint-i-dos de la Rambla, on hi ha la notaria, senyalat per la metralla de quan va volar el castell, i una mica mes enllà, a l'hotel Duran, un roc descomunal procedent de l'explosió els va entrar on ara és la recepció i va travessar tres pisos, amb l'esvoranc corresponent i, miraculosament, tan sols els va aixafar una cadira, per sort cap víctima. Els danys col·laterals, però, eren visibles en alçar la vista enlaire i contemplar directament el cel i les estrelles, com en una premonició de futur del referent gastronòmic que seria amb els anys. Doncs, el que li deia, ara fa un parell d'anys la meva filia m'hi va dur després d'anar a fer testament i li vaig ensenyar la forja malmesa, però al jovent aquestes històries no els interessen... Ara, això sí, ja que érem a prop, ho vam aprofitar i vam anar a dinar a l'hotel, que sempre ha estat un dels meus preferits, i veurà, la veritat, ja estic farta de tant règim i tanta dieta sense sal, i vigilar amb el sucre i amb el colesterol. Tipa de passar gana a la guerra i a la postguerra, i ara que no em falta de res, ara he de vigilar amb tot. Així que per quatre dies que em queden li asseguro que vaig assaborir el dinar amb la meva filla com si fos l'últim, perquè com els fogons de can Duran, pocs. Aquell filet al punt i el caramel·litzat amb ceba i les postres, exquisides, amb aquella carta, un dibuix del mateix Dalí, i aquella manera de fer que tenen, amatents a tots els detalls, perquè els Duran són una saga i tenen ofici, i això es nota en tot, en la presentació dels plats i en l'atenció al client. I què coi, un dia és un dia! Si hi anaven en Pla i en Dalí, que eren un parell de bocafins, per alguna cosa devia ser, no li sembla?