Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest convent, amb el nom oficial de la Mare de Déu dels Àngels, és l'edifici més important de la població i rep el nom del fet que hi va habitar entre el 1547 i el 1559 sant Salvador d'Horta, que es féu famós pels molts miracles i curacions que atreien molta gent. Està situat sota el puig de Sant Salvador, conegut també com de Santa Bàrbara (755 metres d'altitud). És tradició no documentada, que la primera església va ser edificada pels templers al segle XIII. Fou ampliada en la seva part davantera, al segle XV, amb un cor i atri gòtics de gran bellesa, i des dels quals es té una magnífica vista del poble d'Horta de Sant Joan. El claustre, que es degué construir a la fi del segle XVI, està format per una estructura quadrada amb cinc arcades iguals a cada costat, d'arcs carpanells sobre capitells d'àbac motllurat i columnes toscanes de gres de fust llis i base sobre plint quadrat.
Finalment, la capella de Sant Salvador, erigida el 1711, arran de la beatificació del sant, ha mantingut encara el culte, i és a l'entrada de l'església, al costat esquerre, de planta quadrada i cúpula esfèrica, amb una cornisa que descansa damunt arcs torals i petxines i és coronada amb una llanterna o cupulí.
En algun dels espais descrits, segons s'adapti millor el text i el gust del lector, podem llegir tres textos diferents de Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003) que evoquen els records que preservava d'Horta i d'aquest magnífic escenari del convent de Sant Salvador, i de com el va fer descobrir a Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008), poeta i picassià il·lustre.
Deu ésser per aquestes dates [1976] que em vaig endur Josep Palau i Fabre (de qui més tard vaig publicar el llibre Picasso a Catalunya) a Horta de Sant Joan, poblet que queia dintre de la meva jurisdicció, i que Palau no coneixia, tot i que hi havia fet dues estades Pau Picasso, figura que li interessava molt. L'impacte fou total per a Palau i Fabre. Horta de Sant Joan és un agrest i bellíssim poble de la comarca de la Terra Alta que dóna la cara al Maestrat. És famós pels seus ports de muntanya, per haver-hi sojornat Picasso dues vegades en la seva joventut (inici del cubisme) i pel solitari convent de Sant Salvador d'Horta al peu d'un cim alterós extramurs de la vila. Picasso, en una memorable visita a Mougins, em preguntà si encara s'hi guisaven les olives a la brasa, i si Sant Salvador era encara venerat per la gent. Efectivament, les dues coses perduren a la comarca (he menjat les olives a Gandesa) i és fama que, per la festa del sant, tots els corbs de la rodalia trenen, damunt del convent abandonat, una poètica corona en honor i reverència. Donen tres voltes i se'n van una altra vegada. [...]
Per l'obra de Josep M. Mas Solench relativa a sant Salvador d'Horta, sabem ara que el sant no era fill d'Horta sinó de Santa Coloma de Farners, i que hi va néixer l'any 1520. Per aquesta obra sabem que era un sant que feia tants miracles que resultava incòmode a les comunitats a què pertanyia per la gran afluència de multituds entorn dels convents. Se'l treien, com vulgarment es diu, de sobre i se'l passaven d'una comunitat a l'altra. Allà on estigué més temps fou a Horta de Sant Joan (Picasso, li deia Horta d'Ebre) i per això hom l'anomena amb la designació del poble. Aquí encara canten els goigs que li dedicaren en vida:
A Horta, Verge y Senyora,
Mare de Nostre Senyor,
Grans miracles féu tothora
Déu per frare Salvador.
Circulen moltes llegendes pietoses sobre aquest sant, que fou canonitzat el 17 d'abril de 1938 per Pius XI a la basílica de Sant Pere del Vaticà. Hi consta, naturalment, una extensa relació dels seus miracles. Un dels més importants, però, a mi em sembla que és el del perfum d'autèntica poesia que atorga el sant al poble d'Horta i rodalia i que hi perdura tostemps. Hom evoca l'època en la literatura:
Pastores y nymphas va mano a mano
bailando mil cerdanas por el llano.
El fet més important és l'anada del sant a peu a Madrid, car Felip II i la seva muller Isabel de Valois el volien conèixer, encuriosits pels seus miracles. Se'ls adreçà en català:
"-Jesús Maria. Déu que ens ha creat us beneeixi. Per què m'heu fet venir? Què en traureu de veure un pobre cuiner de Jesús Maria?".
Situem-nos a l'any 1898. Picasso retornà de Madrid malalt. Els seus pares L'esperaven a Barcelona preocupats pel seu estat de salut i després per allò que segurament el metge recomanaria: un canvi d'aires a muntanya. Com és sabut, no nedaven en l'abundància. El seu íntim amic, Manuel Pallarès, va resoldre el problema invitant-lo a passar una llarga temporada plegats a la casa pairal d'Horta de Sant Joan, poble situat als contraforts dels abruptes ports de Beseit, a la comarca de la Terra Alta, província de Tarragona. Allà se n'anaren amb els seus estris de pintor, fent el camí amb tren fins a Tortosa, on els esperava Josep, el germà gran de Pallarès, amb dues mules que carregaren els embalums. Els camins cap a Horta eren de ferradura, i el paisatge veritablement grandiós amb les seves altes muntanyes. Bufava un vent sec, impregnat per l'aroma de les herbes boscanes, que els duia la veu del silenci i la xerradissa dels ocells amagats al bosc. Arribaren a Horta de Sant Joan ben entrat el migdia. Va resultar que Horta era un lloc bellíssim, al peu de la serra agresta, tocant a una plana en declivi vers altres confins tancats així mateix per un horitzó de muntanyes, les de Cavalls i de Pàndols, on quaranta anys més tard es desenvoluparia la més feroç batalla de la guerra civil espanyola, la batalla de l'Ebre.
Pel que fa a mi, vaig descobrir Horta poc temps després de prendre possessió del meu càrrec, a Gandesa. Vaig fer aleshores una visita d'inspecció als diversos pobles del partit judicial, i allà romania Horta de Sant Joan, amb un passat històric que no podíem oblidar els que hi havíem participat (em refereixo als qui havíem estat combatents en la guerra), però també els afeccionats a la pintura, car en tots els llibres d'art s'al·ludia a aquest poble, encara que amb nominació una mica canviada. Els llibres, per una arbitrarietat de Picasso, posaven Horta d'Ebre i no Horta de Sant Joan, que és el nom real del poble. No existeix cap Horta d'Ebre en tota la geografia espanyola.
Horta és realment un poble "cubista", amb el perfil de les seves cases fortament contrastat en cubs, l'un damunt de l'altre, amb el ple i el buit de les seves masses i forats-espai, homologant-se tot allò en un conjunt presidit per l'església. És un poble antic fent d'estrep a una església antiga. El resultat és perfecte.
A la seva dreta es dreça l'estructura cònica de Santa Bàrbara, amb el convent de Sant Salvador d'Horta, sant contemporani de Felip II que, segons el llibre de l'erudit del segle XVIII, Pere Serra i Postius, Prodigios y finezas de los Santos Angeles hechos en el Principado de Cataluña (Barcelona, 1726), cuinava divinament gràcies a la intervenció dels celestials ajudants.
Altres indrets de Horta de Sant Joan: