Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La part més pura i sencera del conjunt és el petit claustre romànic, els valors del qual són destacats per Josep Pla (1897-1981) en el text que li va dedicar. També hi podem llegir les descripcions dels capitells, un a un, que fa Pelegrí Casades (1855-1947).
Quatre matxons angulars estreben la columnata, dels que surten sengles arcs semicirculars, apoiats en lo matxó per medi d'una treballada mènsula o imposta adornada amb fullatges i flors, i en l'àngul dels corredors, venint sostinguts per una columna adossada en lo mateix àngul, qual capitell és una reminiscència del clàssic.
Rica fou la imaginació de l'artista que treballà els capitells del petit claustre, fugint en ells de l'austeritat que per tot arreu domina. Les encongides ales del geni pogueren volar a pler i deixaren una hermosa mostra de son poder artístic.
Amb perill de fer-nos pesats, farem una descripció dels diferents assumptos que avaloren los capitells del claustre de Lluçà. Ala del N.: lo primer capitell i sa imposta vénen adornats amb una capritxosa combinació de cordes o troncs i floratges, de molt bell aspecte; la basa, record de l'àtica, çò és, lo plinte, i una escòcia entre dos toros ve adornada de bestiari en los ànguls del primer; la imposta del segon capitell presenta una nova combinació de flors i troncs o encordillats, i en aquell s'hi nota que en los ànguls del dau hi han uns aucells com falcons i en les cares uns quadrúpedes amb potes de bou, capbussats, o sia que els caps besen lo collarí de la columna i les potes traseres toquen la motllura superior dels capitells, que consisteix en los característics daus o petits cubos separats. Una bonica cinta plegada en ziga-zaga corra les quatre cares de la imposta del terç capitell, en el que uns animals fantàstics, com lleons rampants, ocupen lo dau, venint ocupats los ànguls pels caps units de dites feres. En lo quart capitell, qual imposta ver adornada de cèrcols lligats entre si entresecant-se, s'hi figuren uns com aligots amb les ales esteses, apoiats en los ànguls. Lo quint i últim capitell de la galeria del N. és d'una composició raríssima: en la imposta s'entortolliguen les flors amb los troncs curvilinis, i en lo capitell s'hi noten, arran del collarí, uns estranys caps humans invertits, o cap per avall, de quals boques surten dos caps d'àguila, damunt dels que uns aucells, posats de costat, piquen unes pinyes que adornen los ànguls del capitell, complicant la composició un cintatge entortolligat entre les figures.
Ala de llevant: primer capitell, uns animalets com conills figuren que es pengen unes fulles que abriguen los ànguls, presentant aquells la particularitat d'anar adornats de grosses ales, les que venen a encreuar-se davant d'una testa humana posada de perfil, que ocupa la part superior del capitell. En la imposta hi ha una artística combinació de fulletes i cordes, i en los extrems uns capets de gat. Lo collarí del fust ve format per una corda recargolada, o una sèrie de petits òbols.
Lo capitell segon és compost per quatre mussols, de tamany natural, quals cares corresponen als ànguls, abrigant llurs esteses ales lo dau del propi capitell. La imposta és adornada per una bonica combinació de troncs i floratges ondulants.
Lo terç capitell recorda el clàssic compost amb les característiques dobles fulles d'acant: sa imposta ve adornada per uns troncs i floratges ondulants i lligats. Unes fulletes en forma de creu bizantina enriqueixen la imposta del notable capitell quart, el que presenta uns fantàstics que fan recordar les tapisseries orientals, amb caps humans afrontats posats de perfil; lo cos és d'aucell, quals ales desplegades s'uneixen en los ànguls, sostenint amb les puntes d'elles unes carotes que ocupen la part superior d'aquells.
Cordes i fullatge, combinant-se amb capritxosíssim dibuix, adornen la imposta del quint capitell, venint aquest format per uns animals a manera de guineus, quals caps s'uneixen en los ànguls, i les potes davanteres semblen aguantar la imposta. En la del sisè capitell s'hi nota una cinta entreteixida formant com la trama d'un teixit, i en lo capitell uns delicats fullatges l'adornen per complet. En la basa hi han unes bèsties ajagudes.
En la galeria de migjorn no decau l'interès i motius d'estudi en los variats capitells de les columnes que el formen. Comença el primer capitell per presentar-se capritxós, venint coronat per la rica imposta de dobles cintes plegades de dret i revés, una damunt de l'altra, en zig-zag; i unes grosses fulles, quals troncs passen davant de les cames, terminant la part superior de dites fulles arran de la imposta.
En la imposta del segon capitell s'hi entortolliguen les cordes, formant cèrcols, amb unes palmetes en ells inscrites, venint adornades les quatre cares del capitell per una triple fulla, tancada dintre un cèrcol en forma de cor format aquest per una corda que figura lligada en lo capitell o ampla cinta adornada d'unes a modo de perles.
Lo terç capitell és llis i sa corresponent imposta és enriquida per un bonic fullatge. Tal vegada a dretes se deixà solament embastat aqueix capitell per fer notar la complicada composició del que el segueix. Un delicadíssim ornament figurant un plomatge a modo de les portes gregues envolta la imposta, i en lo capitell hi han esculpides dugues bèsties a cada cara, o grifos amb caps d'àliga, cos i potes de lleó, en actitud rampant, tocant-se els becs i les potes del davant, unint-se llurs esteses ales en un fullatge que adorna les arestes superiors del capitell. Les cues dels dits animals s'entortolliguen agafant un tronc florejat que els hi passa entre les potes traseres.
En lo capitell quint, qual imposta ve plena de troncs i fulles ondulants, hi ha una grossa fulla que agafa cada cara del dau, tenint cada una d'elles, en son centre, una ben treballada pinya; en los quatre ànguls o arestes hi pengen altres tantes pinyes, completant l'adorno uns botons artísticament col·locats. Aquest capitell sembla més anterior que els demés.
L'últim capitell de la galeria de migjorn presenta una línea inferior de fulles, i en la part superior quatre botons a modo de crosses completen l'ornament, presentant la imposta una curiosa combinació de flors i encordillat. Com els que s'acaba de descriure, apar de major antigüetat que els altres.
Finalment, interessants com los de les descrites galeries són los ornaments i motius que avaloren les impostes i capitells de l'ala de ponent. Si bé els de la primera columna són nusos de tot treball, en canvi en la segona esplaià sa imaginació l'ignorat artista que adornà el petit claustre de la col·legiata: una nova combinació, dintre el repetit element de floratges i cordes, adorna la imposta, notant-se en lo capitell la influència clàssica, qual tradició artística tant costà de desarrelar-se del pensament dels artistes dels primers sigles mitjos. Quatre fulles, indici de les d'acant, abriguen lo capitell, doblegant-se graciosament en los ànguls; en les cares unes ben treballades pinyes completen l'ornament.
La imposta del terç capitell és notable per la delicadesa del treball, format per un entrenat fluix combinat amb entrellaços, i en lo capitell una admirable combinació de fullatges i troncs detura al menys amant de les produccions artístiques excitant l'admiració. Sembla que l'artista volgué donar una mostra de sa imaginació verdaderament oriental; i si bé la humilitat del lloc no rebutja aquella mostra de riquesa, les superbes obres de Ripoll i de l'Estany lo criden com a propi. Lo plinte de les bases se presenta sisavat.
La imposta del quart capitell és formada per troncs i fulles en cèrcol, i en lo capitell una doble línea de fulles, amb los extrems penjants, figuren sortir d'una cistella les del rengle superior i tapant-la graciosament les de l'inferior.
Continuen los mateixos elements d'ornament en l'imposta i capitell següents, si bé en aquella ja són les típiques palmetes romàniques lo que l'adornen, i en aquest lo fullatge d'acant se combina amb los aucells, com volent fugir l'artista de la rigidesa clàssica.
Los capitells de les columnes en què s'apoien los arcs d'estribació de les quatre galeries del claustre presenten una major senzillesa que els de les columnes d'aquelles, notant-s'hi en tots ells una marcada tendència a la imitació de lo clàssic, çò és, lo característic doble rengle de fulles i fins les típiques volutes en los ànguls, presentant també en la imposta uns entreteixits requadrets.
Altres indrets de Lluçà: