Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Gran casal que va ser propietat de Tomàs de Cendra, reformat per Rafael Masó entre 1913 i 1915 i de nou l'any 1930. Actualment és la seu de l'Ajuntament. Té la façana principal, que dóna al carrer d'Avall, d'estil noucentista de caire popular, amb un destacat ràfec decorat i esgrafiats de tipus floral. Però des d'on millor es pot apreciar la dimensió de la casa és des del jardí, ara parc públic, que dóna al carrer Girona. La tanca del jardí, de perfil sinuós i detalls ceràmics, és clarament modernista. A la base dels dos pinacles de trencadís s'hi pot llegir la data de 1906. A l'interior, a la sala noble o bé al parc tenint a la vista la terrassa del darrera del casal podem servir-nos com a lectura d'un fragment d'un conte d'Els herois, de Prudenci Bertrana i el sonet de Joaquim Bauxell dedicat a Anglès.
Autor:
Prudenci Bertrana i Comte
Obra: Els herois , 1965
Obra: Els herois , 1965
L'euga del Jutge de Pau (fragment)
Fou comprada la Diada dels Reis, a la fira d'Amer. Era llavors una poltra tordilla de galant presència. Tenia els garrons peluts, les anques rodones, el pit ample i un ull jaspiat. Reposada, dòcil i discreta, trotava ras i llarg en sentir l'espetec de la ficel·la, i li hauríeu pogut posar un got d'aigua en el regueró de la gropa sense que amb el traspàs de la marxa se'n vessés una gota.
El que més encaparrà la bèstia, així que instintivament hagué comprès que s'havia clos el tracte, fou si el prestigi social del seu amo novell desdiria o no dels seus mereixements. Havia pagat en or (sis unces de perruca), i no semblava pas un pelacanyes. Era un home d'una cinquantena d'anys ben portats, alt, de faccions voluminoses i gravat. Duia un vestit de vellut color de tórtora, gorra peluda del mateix color i espardenyes tapades.
A l'hostal d'Anglès va lligar-la a una reixa, junt a un ase vell, però eròtic. L'ase una mica encalabrinat, la mirava de cua d'ull, i, per galanteria, arrebossava el llavi superior, mostrant les dents negres i el trenc de les genives, on, entre la bromera salival, s'encastaven alguns brins d'herba seca pasturada en la cuneta.
A la poltra li interessava més estudiar les accions de l'amo que no pas assabentar-se dels escarafalls del ruc. La reixa on havia estat estacada corresponia a la finestra de la cuina; de manera que, sense escarrassar-se molt, podia esbrinar el que passava a dintre. El jutge hi era amb un aire de parroquià antic, autoritzat a servir-se ell mateix. Duia una enorme llesca de pa a la mà esquerra, i un ganivet de la marca de l'ham a la dreta. Amb el dit xic fet de garfi, pescava la nansa de les grans tapadores de llauna, i estudiava atentament el contingut de les cassoles, ensumant el baf dels requisits. I el veié enastar una cuixa d'ànec ensafranada, posar-la al damunt del pa, i, de seguida, pessigollejar el sota aixella de la mestressa, que, insensible al fred, reganyava un garrot de braços i unes sacsoneres de colzes capaces de pervertir un sant. Unes tals franqueses, en un tal establiment, ja eren, per elles soles, una indiscutible garantia. Aquell home podia ser molt bé el que se'n diu un personatge.
Autor:
Joaquim Bauxell Costa
Obra: Rimes de Joaquim Bauxell , 2007
Obra: Rimes de Joaquim Bauxell , 2007
Anglès reviu
Anglès reviu, car setembre li presta
un encís nou que el fa més atraient...
Amb quin deler sol esperar el jovent
les Gales Grosses, la preuada festa!
Fins algun vell i tot... si encar li resta
un xiquet de vigor, dansa amb esment;
tot puntejant hom sent que diu content:
"La sardana tostemps tindrà requesta".
Anglès, joliu, contempla l'englantina
de somriures d'infants, llurs ments curulles
d'ingènues il·lusions; i la fadrina
que ha arraconat el fil i les agulles
i es passeja pel parc, talment regina,
cercant un melitot de quatre fulles!
Altres indrets de Anglès:
Indrets