Ajuntament/Floricel - 2007 - Anglès
Pobre i pecador
(Imitant Verdaguer)
A tall de presentació
Sóc, a més de professor
no cal enganyar ningú-
pagès, poeta i peó.
Ras i curt: POBRE segur.
A la fàbrica, poeta;
al parnàs, sóc el peó.
Peó i poeta, a l'escola;
quan sóc al camp, professor.
Resumint: sóc en la vida,
POBRE, i a més, PECADOR.
Anglès reviu
Anglès reviu, car setembre li presta
un encís nou que el fa més atraient...
Amb quin deler sol esperar el jovent
les Gales Grosses, la preuada festa!
Fins algun vell i tot... si encar li resta
un xiquet de vigor, dansa amb esment;
tot puntejant hom sent que diu content:
"La sardana tostemps tindrà requesta".
Anglès, joliu, contempla l'englantina
de somriures d'infants, llurs ments curulles
d'ingènues il·lusions; i la fadrina
que ha arraconat el fil i les agulles
i es passeja pel parc, talment regina,
cercant un melitot de quatre fulles!
El somni
En la mort de la poetessa Francesca Barnades
Ton esperit ha emprès la gran volada!
Ens has deixat per anar-te'n al Cel
on ja t'esperen amics de Floricel
per prosseguir la tasca altra vegada.
Quan a nosaltres ens serà arribada
l'hora de la partença vers l'Estel,
feu-nos-hi lloc!, intercediu amb zel
perquè tots puguem ser a la gran trobada!
Llavors farem plegats una rotllana
en què s'ajuntaran els catalans
de tots els temps. Tota l'ex-raça humana
s'hi anirà afegint. Nostra sardana
serà una VERA DANSA DE GERMANS...
EL SOMNI no haurà estat cap cosa vana!
Carrer d'Avall
Carrer d'Avall... carreró,
barri gòtica del meu poble,
de caire vetust i noble
i humil com una oració.
A mi em plau la poesia...
també em plau ta quietud,
i àdhuc ton asimetria
que és —per mi— una altra virtut.
M'agraden els teus portals,
ornats amb pedra polida
i els marcs de pedra esculpida
d'algun dels teus finestrals.
—També em plau la senzillesa
dels veïns del meu carrer...
Si un temps hi visqué noblesa,
ara és noble barri obrer.
Carrer d'Avall que d'Anglès
ets relíquia inveterada:
Déu te do bona durada
i et conservi sempre il·lès...
Carrer d'Avall que sorgires
del somni d'un trobador,
que tens vida...., que sospires...
i ets bell com una cançó!
Jo sempre et miro amb amor,
i si un jorn he d'allunyar-me
mai de tu no he d'oblidar-me...
sempre et portaré al meu cor.
Evocaré les arcades
i el teu sòl irregular
on de xic tantes vegades
solia, feliç, jugar.
No cregueu que sols poetes
el lloïn —i algun nadiu—,
que també les orenetes
l'escullen per fer-hi niu.