Casa on va morir Joan Salvat-Papasseit

Autor: Joan Salvat - Papasseit
Obra: Poesies , 1995

Tot l'enyor de demà

 

Ara que estic al llit

malalt,

estic força content.

—Demà m'aixecaré      potser,

i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,

i unes tanques amb flors

sota el sol,

sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet

que té un capet lleuger

i duu un davantalet

amb unes vores fetes de puntes de coixí,

i una rialla fresca.

 

I encara aquell vailet que cridarà el diari,

i qui puja als tramvies

i els baixa

tot corrent. [...]

 

I els cavalls assenyats

i els carreters dormits

sota la vela en punxa

que dansa en el seguit de les roderes.

 

I el vi que de tants dies no he begut.

 

I el pa,

posat a taula.

I l'escudella rossa,

fumejant.

 

I vosaltres         amics,

perquè em vindreu a veure

i ens mirarem feliços.

 

Tot això bé m'espera

si m'aixeco

demà.

Si no em puc aixecar

mai més,

heus aquí el que m'espera:

 

—Vosaltres restareu,

per veure el bo que és tot:

i la Vida

i la Mort.

Autor: Joan Salvat - Papasseit
Obra: Poesies , 1995

Tot l'enyor de demà

 

Ara que estic al llit

malalt,

estic força content.

—Demà m'aixecaré      potser,

i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,

i unes tanques amb flors

sota el sol,

sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet

que té un capet lleuger

i duu un davantalet

amb unes vores fetes de puntes de coixí,

i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,

i qui puja als tramvies

i els baixa

tot corrent. [...]

I els cavalls assenyats

i els carreters dormits

sota la vela en punxa

que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,

posat a taula.

I l'escudella rossa,

fumejant.

I vosaltres         amics,

perquè em vindreu a veure

i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera

si m'aixeco

demà.

Si no em puc aixecar

mai més,

heus aquí el que m'espera:

—Vosaltres restareu,

per veure el bo que és tot:

i la Vida

i la Mort.

Autor: Josep Maria Junoy i Muns
Obra: El gris i el cadmi , 1983

Un mes exactament abans de la seva mort, vaig anar un matí calorós i assolellat de començ d'estiu, a veure En Joan Salvat-Papasseit, que s'havia anat a redossar —ell, l'exaltador dels arcs voltaics, dels autoòmnibus i de les antenes de T.S.F.! — en un piset vell i elemental del tradicional gòtic veïnatge de Santa Maria del Mar.

El veiérem estès al llit, ja més mort que viu, sense paraula oïble, gairebé, tot ell ulls enfebrats. El seu rostre angulós reduït a l'estricta groga pell recobridora de l'os, era amarat, però, d'un meravellós somriure impalpable, extraterral.

A la penombra de l'alcova humil hi havia dues siluetes silencioses, dues estàtues de l'angoixa mal dissimulada i del dolor mal encobert.

Damunt el llit, hi jugava amb una nina, una formosa nena de cinc anys, la seva filla, que omplia aquella terrible cam­bra premortuòria amb la seva presència d'àngel.

La musa veritable del poeta, potser...

Autor: Tomàs Garcés i Miravet
Obra: Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits , 1972

Ja deureu saber que va morir en Salvat. Un dia en Nogués, que ha sigut al seu costat, ens explicava amb aquell realisme i quasi crueltat amb què explica ell les coses, les escenes quasi salvatges dels darrers moments d'en Salvat. És trist, va ésser una mort desesperada. Va morir revoltat. Feia pocs dies, però, no sé com va ésser, va rebre els Sagraments. En Nogués tot sol aguantant-lo i havent de fer fora les dones que anaven cridant: —Pobre fill meu, ¿a no hi veu!— i ell ho sentia. La seva dona es donava cops pertot arreu; s'estripava els vestits i es va quedar descalça, una sabata per ci i l'altra per lla. I quan en Nogués va sortir del quarto en què havia deixat mort en Salvat se li va abraçar i va omplir-lo de petons a les mans, pel vestit, menys a la cara, pertot arreu. La seva mare va passar-se totes les hores, des de la seva mort fins a l'enterrament, dient tot baixet coses a en Salvat i fins una estona diu que es posà a cantar-li cançons de bressol. Quan moria tenia uns originals inèdits a sota el coixí.