Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església de l'Assumpció, d'estil gòtic amb afegits barrocs pertany al bisbat de Tortosa. Les obres s'iniciaren en la segona meitat del segle XIII, i se seguí la forma constructiva més habitual dels primers anys de la conquesta: església d'una nau de quatre trams amb tres arcs diafragmàtics coberts per una armadura de fusta, de la qual encara es conserven elements de la coberta i la portada romànica del costat de l'Evangeli. A l'església destaca la decoració de la volta, coberta per esgrafiats que mostren una magnífica representació del bestiari medieval (dracs, ocells, cérvols, lleons) i la simbologia cristiana (al·ludint a la Mare de Déu del Roser), amb la funció de commoure al feligrès. També hem de destacar el retaule de Sant Llorenç i de Sant Pere de Verona —situat a la capella de sant Miquel i de sant Pere Apòstol—, obra contractada en 1460 per Jacomart, tot i que amb segura participació del taller de Joan Reixach, i que és considerada una de les obres més importants de la pintura medieval valenciana. Hi podem llegir dos textos d'Eduard López Chavarri i Josep Maria Espinàs que destaca el valor del nucli medieval presidit per l'església.
Fer una giravolta per Catí és viure el segle XV. Els carrers semblen una decoració de teatre, traçada per pintor insigne: un Lleó Bakst, per exemple. Les cases presenten els seus portals de mig punt, tots en pedra llabrada, de senyorial presència. En els balcons hi ha belles balustrades de fusta molt ben treballada; altres són de ferro forjat primorosament.
I aixís baixant un carrer empinat (com tots els altres) i girant cap a l'esquerra vos trobeu davant l'església. Un temple petit de bella planta romànica, situat en una placeta silenciosa, dormida. En la paret de la Rectoria, trobem inscripcions en pedres i en rajoles ben curioses. I en l'interior, l'asombrós retaule de Jacomart!
És l'únic que autènticament es sap que siga del gran pintor renaixentista de València, obra de meravella i encant de l'ànima i dels ulls. ¡I com "en son lloc" tenen vida aquestes obres d'art! Sí, tenen "sa" vida, tota la seua vida, i tota la seua emoció magníficament sincera.
¡Que pena, vore com han desaparegut tantes i tantes joies d'aquestes! ¡Quina tristesa dona altres en el fred acoplament d'un museu, a on les portaven per a evitar llur desaparició!
Sortim de la visió pictòrica, però no es desvaneix l'emoció, que els carrers semblen d'aventura i ensomni.
Enfront de l'hostal hi ha una casa-palau, les portes gòtiques de la qual i els finestrons de fusta tallada d'hermós estil, augmenten la il·lusió de viure altres temps.
Catí és poble que m'havia il·lusionat perquè un text la qualificava de «vila gòtica». M'imaginava trobar-hi un nucli medieval, un urbanisme coherent i evocador. És cert que hi ha algunes peces arquitectòniques de categoria, però l'atmosfera no hi és. Es poden descobrir alguns escuts antics, però sovint en façanes refetes. El centre de la vila està format per dues places, unides pel carrer Major. Aquí hi ha l'església, que és gòtica, encara que té també unes petites portes romàniques molt simples i boniques. Hi ha un esplèndid retaule de Jacomart, nom amb el qual es coneix el pintor Jaume Baçó, nascut a València a començaments del segle XV. Existeix el contracte amb Jacomart per fer aquest retaule, però ara hi ha investigadors que creuen que moltes obres atribuïdes tradicionalment a Jacomart són d'un altre pintor, Joan Reixach, amb el qual estava associat. Que no s'hi amoïnin els catinencs, el retaule és una meravella i fa pensar en la depurada sobrietat d'un altre gran retaule català, el de la Verge dels Consellers, de Lluís Dalmau.
Altres indrets de Catí: