Davant les tombes

Coordenades: 41.380323, 1.083425

A ambdós costats del creuer de l'església hi ha dos arcs molt rebaixats que fan de suport del panteó reial de la dinastia catalano-aragonesa, segons desig exprés del rei Pere el Cerimoniós. Les tombes, com una gran part de les dependències monàstiques, van ser restaurades a partir del 1940 per l'escultor Frederic Marès. A la banda nord, és a dir, mirant l'altar major, hi ha les tombes de Jaume I, de Pere el Cerimoniós, de les seves tres mullers, Maria de Navarra, Elionor de Portugal i Elionor de Sicília, i de Ferran d'Antequera. A les de l'altre costat, Alfons el Cast, Joan I l'Amador de la Gentilesa, les seves dues mullers Marta d'Armanyac i Violant de Bar, i els pares de Ferran el Catòlic. Situades en llocs molt propers trobarem la de Martí l'Humà, situada al mig d'una columna de la banda dreta del presbiteri i la renaixentista d'Alfons IV el Magnànim, al peu d'una de les columnes de l'esquerra que sustenten el panteó reial. Podem llegir-hi tres poemes de diferent to. El primer, d'Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924), amb un to molt romàntic i ampul·lós descriu com degueren ser les escenes d'espoli i destrucció que visqueren les tombes en moments de guerres i destrucció; el segon de Manuel Folch i Torres (Barcelona, 1877-1923) amb un to elegíac d'oració i, finalment, el tercer,  de Carles Riba (Barcelona, 1893-1959), és un epitafi sintètic i molt expressiu del que per a tots els catalans significava Poblet en plena postguerra franquista.