Davant les tombes

Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà)

A ambdós costats del creuer de l'església hi ha dos arcs molt rebaixats que fan de suport del panteó reial de la dinastia catalano-aragonesa, segons desig exprés del rei Pere el Cerimoniós. Les tombes, com una gran part de les dependències monàstiques, van ser restaurades a partir del 1940 per l'escultor Frederic Marès. A la banda nord, és a dir, mirant l'altar major, hi ha les tombes de Jaume I, de Pere el Cerimoniós, de les seves tres mullers, Maria de Navarra, Elionor de Portugal i Elionor de Sicília, i de Ferran d'Antequera. A les de l'altre costat, Alfons el Cast, Joan I l'Amador de la Gentilesa, les seves dues mullers Marta d'Armanyac i Violant de Bar, i els pares de Ferran el Catòlic. Situades en llocs molt propers trobarem la de Martí l'Humà, situada al mig d'una columna de la banda dreta del presbiteri i la renaixentista d'Alfons IV el Magnànim, al peu d'una de les columnes de l'esquerra que sustenten el panteó reial. Podem llegir-hi tres poemes de diferent to. El primer, d'Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924), amb un to molt romàntic i ampul·lós descriu com degueren ser les escenes d'espoli i destrucció que visqueren les tombes en moments de guerres i destrucció; el segon de Manuel Folch i Torres (Barcelona, 1877-1923) amb un to elegíac d'oració i, finalment, el tercer, de Carles Riba (Barcelona, 1893-1959), és un epitafi sintètic i molt expressiu del que per a tots els catalans significava Poblet en plena postguerra franquista.

Autor: Àngel Guimerà i Jorge
Obra: Obres completes II , 1978

Poblet (fragment)

Quin brogit! Les dues atxes
s'escabellen sota els arcs,
i s'atufen i es cargolen
sobre els murs llengotejant!
Ja una colla s'arreplega
vora els sepulcres reials:
Ja un hi arramba l'espatlla;
tres o quatre ja són dalt.
Per les voltes ja ressonen
los cops d'escodes i malls;
ja s'esquerden les llosanes;
ja rellisquen dalt a baix.

Rei En Pere, Déu et valga:
per quan deses lo punyal?
Ja han tret a feix ses despulles
a dintre manyoc de draps:
els ossos, com joc de bitlles,
topen damunt del llosat.
En Ferran, lo d'Antequera
ara ets franc del vectigal!...
Enllà va la carcanada,
sembla un gabiot que es desfà,
i dalmàtica i corona
tot florit i rovellat.

Va pels aires Joana Enríquez
toca i mantell voleiant:
ses urpes encara estrenyen
un Sant Crist malaguanyat;
per terra el cap s'esgarria
botent amb so de cascall.
Damunt el cos de la reina
el trist Carles han llançat.
Los que en vida s'avorrien
ara en mort s'han d'abraçar;
i ai!, que pels segles dels segles
les cendres barrejaran.

No toqueu el rei En Jaume
que la terra s'entrarà!
Per l'esvoranc del sepulcre
passen com fures les mans;
la primera que el tocava,
amb l'espasa es va tallar.
Per lo cap ve que l'estiren:
ja segueix tot enrampat;
vestit amb l'hàbit de monjo,
los cabells rossos penjant,
la destra sobre l'espasa
els ulls oberts i emboirats.

Ja l'arramben a un sepulcre,
els braços pengim-penjam:
de gairell com l'arrambaren,
a tots passa de dos pams.
Les flames damunt son rostre
es mouen vermellejant,
com si a dintre de les venes
tornés a córrer la sang.
Rei En Jaume, com no crides
la teva raça al costat?...
La raça del rei En Jaume
balla entorn dant-se les mans!..

Una dona escabellada
a pes de braços l'ha alçat:
cap a les cel·les se'n puja,
darrera tots se n'hi van:
ja li cau a mitja escala;
ja altra dona l'ha aixecat;
fins al cos lo rei En Jaume
torna a eixir sobre dels caps.
Tots porten blandons i ciris,
i s'acosten i se'n van
pels corredors i les cel·les,
escarnint los cants sagrats.

La mòmia del rei En Jaume
ja acosten a un finestral.
—Poble, ¿a qui vols —ja bramulen-
a Jesús o a Barrabàs?
Los vidres salten a trossos;
la finestra dóna al camp.
La nit, que hermosa i serena!...
l'aire, que dolç i embaumat!...
La lluna, alçant-se tranquil·la,
daura muntanyes i plans;
se sent belar una ovella;
un rossinyol ha cantat.

Autor: Carles Riba i Bracons
Obra: Obres completes I (Tres suites) , 1965

Epitafi per una tomba reial

Puny poderós, saviesa, ull ple de Ciutat no bastida

jeuen aquí. Són pols? Són el futur que tu ets.

27 de novembre de 1948

Autor: Manuel Folch i Torres
Obra: Encens i mirra , 1930

In memoriam

Davant del sepulcre del rei En Jaume I el Conqueridor.

Aquí dormen les cendres augustes de l'alt rei En Jaume.

Oh poble fidel

acata la testa, els genolls flecta, i ora: