Seu. Interior de la nau

Municipi:València
Comarca:València
Coordenades: 39.475591, -0.375134

La catedral de València  consagrada el 1238, està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica. El gòtic català és l'estil predominant, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i del neoclàssic. En una de les capelles, s'hi venera el Sant Calze, datat del segle I, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.  A més, conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest darrer Papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, féu la petició per elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li fou atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.

El cimbori, d'estil gòtic (segle XIV-XV) i amb una alçària d'uns 40 metres, descansa en trompes còniques i es tanca amb una volta de creueria composta per vuit nervis.  Està format per un prisma octogonal de dos cossos superposats, amb vuit finestrals de fina traceria  calada en cada cos. Dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides d'alabastre i al fet que la seva carcassa de pedra està reduïda al mínim. En les petxines, a sota les trompes del cimbori, figuren quatre escultures d'estuc del segle XVIII que representen els quatre evangelistes. En qualsevol punt de la nau però tenint a la vista l'altar major serà indicat de llegir una anotació del dietari de Pere Joan Porcar en què, com un periodista del segle XVII, documenta els enfrontament entre l'arquebisbe i els canonges sobre com s'havien de dur a terme els rituals de la celebració del dia de Sant Vicent Ferrer.