Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la cantonada del carrer Alsàcia-Lorena, hi ha una placa que recorda la vinculació de Jacint Verdaguer amb la ciutat de Perpinyà i l'amistat amb Juli Pepratx (Ceret, 1828-Perpinyà, 1901) el traductor entre altres obres, de L'Atlàntida al francès, que assolí fins a sis edicions. Hi podem llegir un text de Josep Pla i un altre de Joan Daniel Bezsonoff.
Mossèn Verdaguer fou un gran admirador del Rosselló. S'hi trobava com a casa —potser millor que a casa. A l'edifici on solia viure a Perpinyà hi ha una làpida que recorda el pas del poeta. Era la casa del senyor Pepratx. El fill del vell Pepratx — o potser el nét — és conegut meu de fa molts anys. Ha escrit un llibre sobre la sardana que ha contribuït en gran manera a popularitzar-la a Europa. Verdaguer escriví que el Rosselló és una lira de tres cordes, que són els tres rius que el travessen de ponent a llevant i reguen la seva magnífica plana: la Tec, el Tet i l'Agli. La gran obsessió poètica de Verdaguer fou el Canigó. El llibre que li dedica és el seu millor llibre. Al matí, quan obro la finestra de l'habitació de l'hotel on solc parar, a Perpinyà, se m'apareix el Canigó — si el dia és clar — amb tota la seva enorme i fascinadora bellesa. Les muntanyes no m'han agradat mai gaire. Les trobo massa altes. Amb la meitat podríem perfectament passar. Però quan a Perpinyà se m'apareix, si el dia és clar, el Canigó, quedo sorprès i fascinat i em fa venir ganes de viure.
A la casa que fa la cantonada amb la Rué d'Alsace-Lorraine, una placa recorda les estades de mossèn Cinto a can Justí Pepratx, el traductor francès de L'Atlàntida. Fa temps que no he llegit versos de Verdaguer, però convé saludar-lo de tant en tant. Sense ell, potser no us podria escriure ni em podríeu llegir en català.
Altres indrets de Perpinyà: