Cases de cala Murtra

Autor: Josefina Tura i Tura
Obra: Placidesa. Recull de poemes escollits , 1991

A la Mare de Déu de Formentor

(Oració d'espera)

Quina enyorança de Vós

d'ençà que us tinc en essència!

Tota la benevolència

de la vida i les clarors

 

s'han fos amb la vostra llum,

i altre goig no em desespera:

avanço per la drecera

que marca el vostre perfum.

 

Vaig a Vós pel gran camí,

bategant, de les estrelles;

no hi ha noses ni clivelles

que me'n puguin fer desdir.

 

Obro la mirada al mar

i em revé la coratgia.

Sou tot el foc que incendia

l'aurora del nostre far.

 

No deixeu en abandó

l'ànsia de presència viva.

No vulgueu fer-vos esquiva,

oh Verge de Formentor!

Autor: Baltasar Porcel i Pujol
Obra: Camins i ombres , 1977

Curiosament, vaig conèixer ja l'existència i l'ésser de l'Alguer -tot i que no el lloc, on he arribat per primera vegada aquests començaments d'abril- deu fer uns vint anys, i a la catacumba mallorquina. M'explicaré. A l'illa, llavors, el català, o el mallorquinisme, era una cosa summament prudent, que una minoria servava amb zel, entre la indiferència popular i la total inquina de l'element oficial. Una festa anual, als ombrívols i vastos boscos de la península de Formentor, aplegava els fidels -als quals potser mai no agrairem la tranquil·la fe amb què sempre van obrar, i que a poc a poc va vèncer els nostres dubtes, ignorància i tebior-. Allà, s'hi deia una missa per a l'ànima del poeta Costa i Llobera, i després, en una clariana del perfumat pinar, davant un bust del versificador classicista i sacerdotal, es recitaven rimes. Bé, un any hi va aparèixer el senyor Rafael Catardi, general de l'exèrcit italià, fill de l'Alguer i poeta en català. Va recitar també i, temperamentalment, va plorar abraçant-se a tots nosaltres, en nom d'un món de segles i història, que ressuscitava de l'oblit a través de les paraules d'una llengua. Probablement, tots ens vam emocionar.