Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra:
Tres guies
(Obra completa 30)
, 1976
Em vaig llevar aviat, perquè si no ho hagués fet m'hauria hagut d'aixecar per força. L'hotel, la cèlebre Fonda Europa — una de les millors, una de les més generoses i abundants fondes del país —, era atapeïda de gent. Des de l'escala que davalla fins a la planta baixa, vaig contemplar, a dos quarts de nou del matí, el magnífic espectacle que se'm presentava davant els ulls. La gent no cabia a les taules. La majoria es trobava prenent el desdejuni, i no pas precisament de cafè amb llet. Esmorzaven de forquilla. Els cambrers amb prou feines podien donar l'abast. La gent arribava amb els comptes fets.
—Cap-i-pota per a sis! — cridà amb escassa timidesa un pagès voluminós tot prenent possessió d'una taula amb els seus amics.
I de cop passaren davant meu, portades cap a les taules immediates, dues grosses, suculentes paelles.
En altres taules la gent prenia cafè i pagava els comptes. Aquests ciutadans havien ingerit la seva paella o el seu cap-i-pota a les vuit en punt. Encara que portaven algunes hores de feina o arribaven de molt lluny, no es pot pas negar que començar el dia encarant-se amb aquests aliments és una manera de començar fonamental, vull dir amb uns bons fonaments. Haig de confessar que l'espectacle em va venir de nou. És un espectacle que gairebé només es pot veure a Granollers, i encara a la fonda a què fem referència. Com que l'hora era molt intempestiva per a entrar en aquella maregassa alimentària, vaig abandonar el meu lloc d'observació i vaig anar a donar un tomb per la ciutat.
La Fonda Europa es troba admirablement posada i és un bon observatori del mercat. Té una sortida a la vella plaça de l'Estació, sota els plàtans de la qual jo he presenciat fenomenals concentracions de bestiar boví i de llana, entre innombrables escamots de marxants i pagesos. Vaig presenciar la contractació per les escletxes d'una persiana pintada de verd. El sol era fort; la claror, enlluernadora; les seves taques explosives tremolaven, palpitants, sota el brancatge rutilant dels plàtans. L'aire espurnejava. Les taques de sol jugaven sobre la pell d'un vedell, relliscaven sobre les faccions humanes, tocaven el vestit blavós d'una pagesa jove de color de rosa, saltaven de la gorra, posada de gairell, d'un marxant a la gorra d'un pagès. Es veien uns petits, blancs, xais de llet arraulits a l'ombra que projectava una tartana groguenca. Les escletxes de la persiana tocaven vagament l'aire d'un destenyit color de menta.
I, després, la fonda té una altra porta, que és la principal, que dóna a la carretera. Aquesta ruta es veia animada per una enorme quantitat de gent i per una infinitat de vehicles de totes menes. Em vaig barrejar una estona entre la gent, vaig visitar el mercat de porcs, vaig tractar de saber com estaven els preus. Aquesta via, que és el carrer principal de Granollers, és, en dies ordinaris, una mica morosa i, per al meu gust, excessivament llarga. Els dies de mercat és literalment estupenda.
