Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta capella, documentada d'ençà el 1106, fou refeta al principi del segle XVII, està situada en un turó per sobre del torrent de Sant Nicolau i domina una bona panoràmica de la vila. A tocar d'aquesta ermita, hi ha el cementiri que guarda les restes de Xammar i hi passava el camí que l'escriptor feia cada dia per anar de L'Ametlla a La Garriga. Carles Sindreu també la va cantar en un poema.
La meva primera muller descansa al cementiri de l'Ametlla del Vallès i fou enterrada un dissabte de Resurrecció. Sense ésser una practicant, la meva dona era una creient de confessió evangèlica i això, en un país com Espanya, hauria pogut ésser suficient perquè un capellà de criteri estricte i restrictiu li refusés la sepultura, en un cementiri «catòlic». Per sort, mossèn Joan Vallicrosa entén les coses d'una manera més ampla, més germanívola, més cristiana, i a la seva generosa comprensió dec que la meva dona estigui colgada sota la mateixa terra que el meu germà, que el meu pare, que els meus avantpassats, que una munió d'homes i dones de la meva nissaga i de la meva parla. Tots ells m'esperen i a tots ells aniré a trobar el dia que Déu alci el dit. El camí el conec prou bé. És el camí que, molt jove, jo prenia gairebé cada dia per anar de l'Ametlla a la Garriga, a l'escola del senyor Cruselles, a la Farmàcia Arimany, on em donaven medecines per a la meva mare malalta, i a la pastisseria de Mena Viader, quan em podia permetre el luxe d'una llaminadura. És un camí que per sota l'ermita de Sant Nicolau va a parar a Can Busquets i quan jo era noi, un cop a Can Busquets podia triar entre dos camins, el de baix que per Can Illa anava a la carretera i el pont sobre el Congost, i el de dalt que per la baixada d'en Planell em portava fins al riu que jo travessava, quan l'aigua era baixa, fent saltirons d'una pedra a l'altra. Entremaliadures que ja no són per a la meva edat. Quan ara torni a agafar un dia aquell camí, no hauré d'anar tan lluny. No em caldrà ni arribar fins a Can Busquets. Al peu del turó de Sant Nicolau ens aturarem i s'obrirà una porta, la porta d'un recinte de pau, de silenci i de repòs. M'hi portaran ajagut i ja no me'n mouré mai més.
L'ermita de Sant Nicolau
Com una flor alterosa i molt blanca
Amb la claror d'una tofa de lli
Sant Nicolau té una ermita que xiscla
Dins el cristall irisat del matí
Quatre xiprers li sostenen la terra
I van xuclant-li cada hora la sang
Perxò l'ermita és tan blanca tan blanca
I és un silenci entre el bruit del voltant
L'ermita blanca se sent acimada
I és vergonyosa i no vol admirar
Té el tremolor d'una dona ben sola
Que s'oferís tota nua a l'atzar
Mes si furgueu dins l'ermita, hom podria
Veure entremig dels esparsos pitxers
El Sant aquell que ha vençut la sequia
I la malura dels arbres fruiters.
Altres indrets de Ametlla del Vallès: