Curial Edicions - 1975 - Barcelona
L'ermita de Sant Nicolau
Com una flor alterosa i molt blanca
Amb la claror d'una tofa de lli
Sant Nicolau té una ermita que xiscla
Dins el cristall irisat del matí
Quatre xiprers li sostenen la terra
I van xuclant-li cada hora la sang
Perxò l'ermita és tan blanca tan blanca
I és un silenci entre el bruit del voltant
L'ermita blanca se sent acimada
I és vergonyosa i no vol admirar
Té el tremolor d'una dona ben sola
Que s'oferís tota nua a l'atzar
Mes si furgueu dins l'ermita, hom podria
Veure entremig dels esparsos pitxers
El Sant aquell que ha vençut la sequia
I la malura dels arbres fruiters.