Caos

Autor: Rafael Gay de Montellà
Obra: Llibre de la Cerdanya , 1951

L'espectacle dantesc del cahos produïa una terrible basarda al cor dels pagesos. Camp immens i desolat, ple de cards moradencs, i on l'herba no creixia. Desfilada demoníaca de blocs granítics que havien rodolat, en temps prehistòrics, dels faldars del Carlit. Els uns tenien formes de cranis llisos coberts de molsa; els altres semblaven trossos de les columnates gegantines d'un forum. Uns carreus cavalcaven damunt  altres, en posicions inestables, des de segles; i altres, erectes i desafiadors del cel, semblaven guerrers enmig  les desferres d'una batalla d'olímpics genis del mal. S'hi veia de tot: goles d'òliba, becs d'aguilots, urpes de dinosaures, llances troglodítiques. Tot titànic, inharmònic i desordenat. Aquell fantàstic món de pedra, per travessar el qual les carretes trigaven dues hores, serrava el cor dels més braus amb la por del malefici. Les dones estrenyien contra el pit els garçons pitits, temoroses de perdre'ls.

Una pagesa deia a la resta dels romeus bo i travessant el cahos:

—El François de cal Sauquet el va travessar la vesprada d'abans-d'ahir, i avui és colgat al llit! Els bruixots l'apallissaren fins a esllomir-lo.

Les dones s'encomanaven a tots els sants i a la Verge, i igual cosa feien els pastors que sabien que travessar el cahos a l'hora blava era el mateix que desafiar el geni del mal. Una de les dones d'Ur contava que aquell amuntegament de pedres blanques que es veia des del camí, pel cantó de Rià, era tot el ramat encantat d'un pastor impiu.

El pastor impiu havia trobat a l'hora del capvespre un home vell que duia un sarró amb dos nadius. —«On vas pastor?» —li havia preguntat el desconegut. —«Pòrtoc el ramat a la Bullosa!» —«Pories dir si Déu ho vol !» —«Tant si vol com si no vol !» —havia respost el pastor superb. I de sobte el pastor i el ramat s'havien convertit en pedres.

El ramat era uns carreus de granit no més grans que xais, apilotat entorn d'un bloc corbat que tenia la figura d'un pastor.

Autor: Ramon Blasi i Rabassa
Obra: Meitat de França (Poemes) , 1970

Caos de Targassona

Tarter de rocs gegants, rodoladissos,
que heu davallat deis cims; déus destronats.
Al bat del sol, estesos pels pendissos,
mostreu els vostres membres mutilats.

¿Quin fat propici us pot tornar a l'altura?
¿Heu de morir ací baix, fets a bocins?
Benhaja aquesta mort si us transfigura
en monuments urbans, entre jardins.

Llosana de balcó, portal, finestra;
molló dels prats, amic del bestiar:
fills sou d'aquest tarter i de la mà destra
de l'home que us tallà.

Erràtics blocs en posicions estranyes,
nuesa impressionant, confusió,
sense el conhort humil d'unes cabanyes
ni el cantusseig fresquívol d'un pastor.