Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Plaça de la Vila és porticada de forma irregular i de dimensions proporcionades. Des de l'any 1273 el traçat urbà està planificat amb carrers ortogonals ordenats i que conflueixen en aquesta plaça. Els eixos principals són el carrer d'Ullà, el carrer de Primitiu Artigas, el carrer Major i el carrer de l'Església i tots quatre carrers conflueixen a la plaça. Algunes de les arcades del pòrtic són d'època gòtica. S'hi destaca la façana de la casa de la vila, del segle XVI, de portal adovellat i finestres decorades amb emblemes de l'escut de la població. A l'angle sud-est hi ha la capella de Sant Antoni, de planta rectangular, d'origen medieval, però totalment reformada al segle XVIII. Està coronada pel rellotge públic i sembla que al segle XIV ja hi havia la campana de les hores. Dos textos de Josep Pla i Joan Llacuna ens serviran de lectura descriptiva del lloc en altres èpoques. També hi podem llegir un poema de Joan Vinyoli on traspuen records de la seva estada en aquesta plaça de Torroella.
En baixar de la tartana, a plaça, devia fer calor perquè els carrers — llargs, estrets, en angle recte — m'han causat una deliciosa sensació de frescor. Ara que hi passo, sento la solitud encisada, el silenci extàtic que hi ha a les poblacions pageses. En una petita placeta amb quatre arbres m'arriba el «blat segat!» d'una guatlla engabiada. En els baixos de les cases hi ha ombres humides que contrasten amb les taques de sol blanques, enlluernadores, que tremolen en els alts. La població és una barreja de coses decrèpites i de construccions crues — adormida en la bonior de les primeres mosques ben alimentades. La població és rica. Aquestes mosques, que a l'estiu volaran a milers, en són la prova més irrecusable. En el nostre país, tan gasius són els pagesos rics com els pobres — aquesta és la deplorable realitat. A judicar pels magnífics femers visibles en un o altre casalot, a Torroella encara no hi ha clavegueres.
Entrem per fi a Torroella. La primera impressió que en rebeu no és pas molt satisfactòria. Carrers vells i mal empedrats. L'auto se li fa difícil avançar. Recordem la dita popular: «Torroella, vila vella». Si no duguéssim l'alegria del paisatge a dins, de segur que ens posaríem tristos. Ens equivocàvem. Torroella és una vila joiosa. Té tota la joia de l'Empordà. Parlem amb la gent, parlem amb les noies. És la simpatia i la sinceritat fetes gràcia. Ací tot és cor i entusiasme. Ara comprenem la Sardana. No pot ésser concebuda per cap altra raça una dansa tan ardida i tan galana.
Torroella ha gaudit sempre d'una profunda tradició sardanística. Ja abans de la restauració de la Sardana per l'«Avi Pep», en Miquel Pardas, nat a Verges i traslladat de menut a Torroella, havia escrit un llibret parlant de l'art de ballar la Sardana llarga. Fou en certa manera precursor d'en Pep Ventura. Eren amics. Se sap que l'autor de «Per tu ploro» l'havia visitat manta vegades a Torroella. Potser hi anava per consultar-li alguna cosa.
Torno de la nit
Espera'm, torno de la nit
ple d'imatges per tu.
Ahir va ser un gran dia
molt ple de coses:
ara l'aviram
dorm en el pal, les vaques ajagudes
damunt la palla, l'euga
plena renilla.
Hi ha ocells de mort: voltors, àguiles, altres
grans aus de presa que potser comencen
d'obrir els ulls dreturers, mentre les òlibes,
els grans ducs, els mussols, ja han fet
la feina que els pertoca.
Va naixent el dia
trist, emboirat.
La fosca fou espessa,
dura, fredosa, encara que en algunes
cases hi ha foc, mal sigui de butà.
Dóna'm clarícies
d'aquesta nit:
cantaven
nens invisibles amagats al fons
del bosc negríssim;
se sentia
la cobla, lluny, i la fressa
monòtona del mar.
A la plaça,
sota les voltes, cada estiu
ens asseiem una hora.
Aquestes
són les imatges que porto
del fons de la nit.
Altres indrets de Torroella de Montgrí: