Interior de l'Església de Santa Maria

Aquesta església fou consagrada pel bisbe Idalguer de Vic, en un lloc on prèviament havia existit un altre temple. D'aquests dos temples no ens ha arribat cap vestigi. L'església actual es va començar a edificar en el segle XII, moment en què es va construir una canònica agustiniana. Aquesta va començar el seu període de declivi en el segle XIV, a causa de la mala administració dels seus béns i al progressiu descens del nombre de canonges que en tenien cura. La situació s'agreujà al segle XV amb dos terratrèmols, que van malmetre la canònica. El cop definitiu va ser la secularització de les canòniques, ordenada pel Papa Climent III el 1592. Això va provocar la fi de la vida monàstica. A principis del segle XIX, es van desamortitzar les seves dependències, quedant l'església com a parròquia rural i en la Guerra Civil es van cremar els seus retaules. En unes sales adjuntes que es poden visitar, hi podem contemplar un singular Pantocràtor on Jesús, en lloc d'aguantar un llibre, reposa la seva mà en una bola del món rodona, cosa insòlita a l'època en què fou pintat. A més, hi ha una representació de pintura mural de Sant Jordi, considerada de les primeres i més antiga del país. Situats a l'interior de l'església, podem llegir la conclusió a la qual arriba Pelegrí Casades (1855-1947) després de descriure els diversos capitells de les ales del claustre.