Una temporada jo vaig freqüentar gairebé assíduament Peníscola, preocupat darrera les petges de don Pere. Fins i tot vaig redactar un escrit sobre el tema, per a Josep Pla, que l'ha inclòs sense pràcticament esmenar-lo al volum segon de les seves obres completes. Peníscola, a l'igual de totes les reminiscències urbanes medievals, romanes, gregues, exerceix una estranya fascinació sobre la ment: l'arquitectura organitzada en forma de poble té un caliu de vida molt superior al que contenen la pintura o la literatura. Mirar un quadre, llegir un llibre, requereix un esforç d'imaginació: la recreació ideal del passat. Una plaça, un edifici, «són» el passat, és un tros de passat que «ens conté».